Imatge romànica de la Mare de Déu del Remei amb el Nen Jesús assegut a la falda, tallada en fusta i policromada. Ha estat repintada diverses vegades, ja que mostra unes quatre o cinc capes de pintura, segons les zones.
És important destacar el fet que es tracta d’una imatge-reliquiari amb dos reconditoris: un a la part alta del respatller i l’altre a la part baixa del tron, molt més gran que l’anterior i encara sense obrir.
Durant la restauració, després de les anàlisis radiogràfiques, es va observar que a la cavitat superior hi havia restes òssies. Quan es va obrir el receptacle, s’hi van trobar diversos ossos humans (vèrtebres), d’altres d’animals o restes de l’embolcall que les contenia.
Segons la classificació d’A. Noguera, és una talla de tipus estilitzat. Presenta una frontalitat asimètrica, ja que el Nen es desplaça lleugerament cap al genoll esquerre de la Mare. Aquesta seu en un tron de muntants cilíndrics, enganxats per dos travessers, que serveixen al mateix temps per distribuir la decoració lateral del tron en tres zones o camps, decorats amb motius vegetals emmarcats per rectangles.
Els muntants han estat rematats per uns poms esfèrics, dels quals només se’n conserven dos. El respatller és bastant alt, acaba en forma d’arc i té un escambell en desnivell bastant curt.
Mare i fill porten una corona, rematada per merlets arrodonits, que en aquest cas, estan ben conservats. La Mare té una expressió de tristesa, accentuada pel gest de la seva boca. El nas li baixa molt recte i el conjunt de la cara és allargat.
Els vestits estan molt cenyits al cos. Porta una túnica d’escot rodó sense plecs, acabada en forma rectilínia i amb un galó de color groc. A sobre duu una casulla amb caputxa que li cau fins als avantbraços, deixa al descobert les mans i és rematada per un galó de color groc.
A la part restaurada aflora la policromia original en vermell amb decoracions geomètriques, consistents en petits rombes que porten inscrita una flor de quatre pètals. Per la part de davant la casulla acaba sobre la túnica en forma arrodonida.
Amb la mà esquerra agafa el braç del Fill, en un gest de protecció que contribueix a una major humanització del grup. La mà dreta resta horitzontal amb el palmell cap enlaire ajuntant el dit polze i l’índex, com si agafés algun objecte.
Duu unes sabates allargades acabades en punta i bastant més amples a la part central. Segons la classificació d’A. Noguera, la manera com els peus surten de la túnica la faria incloure en l’anomenat tipus ripollès, en què la túnica resta recta, sense plecs, i deixa veure tot el peu. Això fa que sigui un model tardà.
El Nen, desmesuradament allargat, porta una túnica d’escot rodó molt cenyit, que acaba recta, amb un galó, i fa un plec entre les cames. Per sobre duu un mantell també molt arrapat al cos sense plecs. Li baixa recte des de l’espatlla esquerra passant per sota del braç dret, de manera que recorda la toga romana. És de color vermell amb un galó groc, segons s’aprecia a la part baixa de la figura. Segurament beneïa amb la mà dreta, ja que té el braç alçat, però malauradament aquesta es troba mutilada. A la mà esquerra té el llibre, agafat per la part esquerra. El Nen, al contrari que la Mare, va descalç.
La datació d’aquesta peça es fa difícil, pel fet que els reliquiaris li confereixen un cert arcaisme, ara bé, la manera protectora d’agafar la Mare al Fill i el fet de portar casulla semblen situar la imatge dins la segona meitat del segle X.
Imagen románica de Nuestra Señora del Remedio con el Niño Jesús sentado en su regazo, tallada en madera y policromada. Se ha repintado varias veces, ya que muestra unas cuatro o cinco capas de pintura, según las zonas.
Es importante tener en cuenta el hecho de que se trata de una imagen-relicario con dos reconditorios: uno en la parte superior del respaldo y otro en la parte inferior del trono, mucho más grande que el anterior y aún sin abrir.
Durante la restauración, tras los análisis radiográficos, se observó que en la cavidad superior había restos óseos. Al abrir el receptáculo, se encontraron varios huesos humanos (vértebras), otros de animales o restos de la envoltura que los contenía.
Según la clasificación de A. Nogal, es un corte de tipo estilizado. Presenta una frontalidad asimétrica, ya que el Niño se mueve ligeramente hacia la rodilla izquierda de la Madre. Esta se sienta sobre un trono de montantes cilíndricos, unidos por dos travesaños, que sirven al mismo tiempo para distribuir la decoración lateral del trono en tres zonas o campos, decorados con motivos vegetales enmarcados por rectángulos.
Los montantes han sido rematados por pomos esféricos, de los que solo quedan dos. El respaldo es bastante alto, termina en forma de arco y tiene un escabel en desnivel bastante corto.
Madre e hijo llevan una corona, coronada por almenas redondeadas, que en este caso están bien conservadas. La Madre tiene una expresión de tristeza, acentuada por el gesto de su boca. Su nariz baja muy recta y toda la cara es alargada.
Los vestidos están muy ceñidos al cuerpo. Lleva una túnica de escote redondo sin pliegues, acabada en forma rectilínea y con un galón amarillo. En la parte superior lleva una casulla con capucha que le cae hasta los antebrazos, deja las manos descubiertas y está rematada por un galón amarillo.
En la parte restaurada, aparece la policromía original en rojo con decoraciones geométricas, formada por pequeños rombos con la inscripción de una flor de cuatro pétalos. En la parte delantera, la casulla termina en la túnica en forma redondeada.
Con la mano izquierda agarra el brazo del Hijo, en un gesto de protección que contribuye a una mayor humanización del grupo. La mano derecha permanece horizontal con la palma hacia arriba juntando el pulgar y el índice, como si estuviera agarrando un objeto.
Usa zapatos alargados acabados en punta y mucho más anchos en la parte central. Según la clasificación de A. Noguera, la forma en que salen los pies de la túnica haría que se incluyera en el llamado tipo ripollés, en el que la túnica permanece recta, sin pliegues, y deja ver todo el pie. Esto lo convierte en un modelo tardío.
El niño, desmesuradamente alargado, viste una túnica con un escote redondo muy ajustado, que termina en línea recta, con una trenza y se dobla entre las piernas. Por encima lleva un manto que también se ajusta muy bien al cuerpo sin pliegues. Le baja directamente desde el hombro izquierdo pasando por debajo del brazo derecho, por lo que recuerda a la toga romana. Es de color rojo con un galón amarillo, como se ve en la parte inferior de la figura. Seguramente bendijo con su mano derecha, ya que tiene el brazo levantado, pero desgraciadamente este está mutilado. En la mano izquierda tiene el libro, sujetado por el lado izquierdo. El Niño, a diferencia de la Madre, va descalzo.
Ponerle fecha a esta pieza es difícil porque los relicarios le dan cierto arcaísmo, sin embargo, la forma protectora de coger la Madre al Hijo y el hecho de llevar una casulla parecen situar la imagen en la segunda mitad del siglo X.
Icône romane de Notre-Dame du Remède avec l’Enfant Jésus assis sur ses genoux, sculptée dans le bois et polychromé. Il a été repeint plusieurs fois et, selon les zones, présente quatre ou cinq couches de peinture.
Il est important de noter le fait qu’il s’agit d’une icône-reliquaire avec deux reconditoires : l’un en haut du dossier et l’autre en bas du trône, beaucoup plus grand que l’autre et qui demeure non ouvert.
Lors de la restauration, après analyse radiographique, il a été observé qu’il y avait des restes osseuxdans la cavité supérieure. Lors de l’ouverture du récipient, plusieurs os humains (vertèbres), des os d’animaux ou des restes de l’enveloppe qui les contenaitont été trouvés.
D’après la classification de A. Nogal, il s’agit d’ une taille stylisée. Elle présente une frontalité asymétrique, car l’Enfant est légèrement penché vers le genou gauche de la Mère. Celle-ci est assise sur un trône aux montants cylindriques, réunis par deux barres transversales, qui servent en même temps à répartir la décoration latérale du trône en trois zones ou champs, décorés de motifs végétaux encadrés de rectangles.
Les montants ont été surmontés de boutons sphériques, dont il n’en reste que deux. Le dossier est assez haut, se termine en forme d’arche et dispose d’un repose-pieds incliné assez court.
La mère et le fils portent une couronne, surmontée d’une dentelure arrondie qui, dans ce cas, est bien conservée. La Mère a une expression triste, accentuée par le geste de sa bouche. Son nez est très droit et tout son visage est allongé.
Les habits sont très proches du corps. Elle porte une tunique à encolure ronde sans plis, terminée dans une forme rectiligne et avec un galon jaune. Elle porte une chasuble à capuchon qui lui tombe sur les avant-bras, laisse ses mains découvertes et est surmontée d’un galon jaune.
Dans la partie restaurée, la polychromie d’origine apparaît en rouge avec des décorations géométriques, formée de petits losanges avec l’inscription d’une fleur à quatre pétales. À l’avant, la chasuble se termine au niveau de la tunique par une forme arrondie.
De sa main gauche, il saisit le bras du Fils, dans un geste de protection qui contribue à une plus grande humanisation de l’ensemble. La main droite reste horizontale avec la paume tournée vers le haut, rapprochant le pouce et l’index, comme si elle saisissait un objet.
Portez des chaussures allongées qui se terminent par une ligne pointue et sont beaucoup plus larges dans la partie centrale. D’après la classification de A. Noguera, la façon dont les pieds sortent de la tunique l’incluerait dans le type dit ripollés, dans lequel la tunique reste droite, sans plis, et permet de voir l’ensemble du pied. Cela en fait un modèle tardif.
L’enfant, excessivement allongé, porte une tunique à l’encolure ronde très serrée, qui se termine en ligne droite, avec une tresse se pliant entre les jambes. Par dessus, il porte un voile qui également très proche du corps et sans plis. Il descend directement de l’épaule gauche et passe sous le bras droit rappelant donc la toge romaine. Il est rouge avec un galon jaune, comme on le voit sur la partie inférieure de la figure. Il devait bénir de la main droite, puisque son bras est levé, mais malheureusement il est mutilé. Dans sa main gauche, il tient le livre par son coté gauche. L’Enfant, contrairement à la Mère, est pieds nus.
Il est difficile de dater cette pièce car les reliquaires lui donnent un certain archaïsme, cependant, l’attitude protectrice de la Mère tenant le Fils et le fait de porter une chasuble semblent situer l’image dans la seconde moitié du Xe siècle.
Romanesque image of Our Lady of Remedy with the Child Jesus seated on her lap, carved in wood and polychromed. It has been repainted several times, as it shows four or five layers of paint, depending on the areas.
It is important to consider that it is an image, a reliquary with two reconditarios or secret chambers: one at the upper part of the back of the throne and one at the lower part, much larger than the other and still unopened.
During the restoration and after radiographic analysis, bone remains were found in the upper cavity. When the receptacle was opened, several human bones (vertebrae) were found, as well as animal bones and the remains of the casing that contained them.
According to the classification of A. Nogal, it is a stylised type of opening. It has an asymmetrical front, as the Child is displaced slightly towards the Mother's left knee. She sits on a throne with cylindrical uprights joined by two crosspieces which also serve to distribute the lateral decoration of the throne into three areas or fields, decorated with plant motifs framed by rectangles.
The uprights are topped by spherical knobs, of which only two remain. The backrest is quite high, ends in an arch and has a rather short, uneven footstool.
Mother and child wear a crown, topped by rounded crenellations which in this case are well preserved. The Mother wears a sad expression, accentuated by the gesture of her mouth. Her nose is very straight and her whole face is elongated.
The garments are close-fitting. She wears a tunic with a round, unpleated neckline finished in a straight line and with a yellow braid. On her upper body she wears a hooded chasuble that falls to her forearms, leaving her hands uncovered. It is topped with a yellow braid.
The restored part features the original red polychrome with geometric decorations formed by small diamonds bearing the inscription of a four-petalled flower. At the front, the chasuble ends in the round-shaped tunic.
With her left hand she holds her son's arm in a gesture of protection that contributes to a further humanisation of the statue. Her right hand remains horizontal, the palm facing upwards, thumb and forefinger joining as if grasping an object.
Her elongated shoes with pointed toes are much wider in the central part. According to A. Noguera, the way in which the feet emerge from the tunic would make this statue part of the so-called Ripollés style, in which the tunic remains straight, free of folds, and allows the whole foot to be seen. This makes it a late model.
The disproportionately elongated child wears a tunic with a very tight round neckline ending in a straight line with a plait and folded between the legs. On top, he wears a cloak that also fits snugly to the body and is free of folds. It falls straight from the left shoulder and tucks under the right arm, in the manner of a Roman toga. The cloak is red with yellow braiding, as we can see in the lower part of the figure. He is probably blessing with his right hand, since his arm is raised, but unfortunately it has been mutilated. In his left hand is a book, held on the left side. The Child, unlike the Mother, is barefoot.
It is difficult to date this piece because the reliquaries give it a certain archaism, but the protective manner in which the mother holds onto the son and the fact that she is wearing a chasuble would seem to place the image in the second half of the tenth century.