Recupera aquests codis de color i ofereix un espai magnífic, vibrant i acollidor a la vegada. La talla romànica queda perfectament emmarcada en el mosaic blanc, daurat i vermell que acompanyen dues pintures del pare Rupnik que representen l’Anunciació. La il·luminació, estratègicament situada, ajuda a crear una atmosfera càlida i majestàtica a la vegada.
Imatge romànica de la Mare de Déu de Canòlich amb el Nen Jesús assegut a la falda, tallada en fusta i policromada. Representada així, Maria apareix com a tron de Crist i com a seu de la Saviesa (Sedes Sapientiae). Es tracta del típic exemplar rural, de factura austera i línies esquemàtiques. La imatge està mancada d'expressivitat i de moviment, és molt hieràtica i presenta una frontalitat asimètrica. El fill està desplaçat cap al genoll esquerre de la mare, la qual cosa sol donar-se en exemplars de vers el darrer terç del segle XII o principis del segle XIII. La mare mostra una actitud protectora envers el fill, la qual queda palesa amb la manera que agafa l'avantbraç del Nen. Maria porta una corona fistonejada, amb alternança de formes trilobulades i d'altres d'un sol lòbul, el Nen, una de merlets arrodonits. Tant la corona de la mare com la del fill imiten el treball de l'orfebreria. Maria porta el cap cobert amb un vel, que li tapa els cabells i es recull darrere el clatell. Té la cara arrodonida i més aviat plena, amb uns ulls grossos, un nas ben proporcionat i punxegut i una boca menuda. El coll de Maria és gros i les seves espatlles, amples i corpulentes. Vesteix una túnica, de color blau verd, amb escot rodó, obert pel mig, decorada amb rombes. Damunt la túnica, sense cobrir-la del tot, duu un mantell que li passa per sota el braç i li cau, sense formar plecs. Té la mà dreta una mica tancada, la qual cosa fa suposar que subjectava algun ceptre o un objecte similar. El setial és molt senzill, de color vermell amb decoracions lineals en groc i vermell. La figura del fill és més elemental que la de la mare, vesteix una túnica llarga, que li cau fins als peus, però deixant veure'ls descalços. Duu un mantell, vermell, que com el de la mare, li baixa per l'espatlla esquerra i li passa per sota el braç. La mà dreta, actualment mutilada, possiblement la tenia en actitud de beneir, mentre que amb l'esquerra agafa un llibre.
Segons els estudis realitzats, la policromia d'aquesta talla és l'original (es va pintar amb pigments naturals, utilitzant la tècnica de l’ou) i només s'hi han fet algunes intervencions de consolidació i fixació per assegurar-ne la conservació.
La Verge de Canòlich és la patrona de Sant Julià de Lòria i la seva festivitat se celebra l’últim dissabte del mes de maig per commemorar la troballa de la imatge de manera sobrenatural. El dia de la celebració es fa una peregrinació al santuari de la Mare de Déu que es troba a la zona de Canòlich, s’hi fa una missa i després es reparteixen pans beneïts entre tots els pelegrins. És de tradició dinar en família al voltant del santuari.
La llegenda narra que la Verge fou trobada per un pastor del poble de Bixessarri. Un dia, anant a cuidar el seu bestiar a Canòlich, va veure un ocell de mil colors a sobre un roc, el va capturar i el va baixar al poble per mostrar-lo als habitants. Se l’emportà cap a casa i el guardà en una gàbia. Quan va despertar-se al matí, l’ocell havia fugit. Trist, el pastor va tornar cap a Canòlich a cuidar-se del bestiar. Arribant al lloc, tornà a trobar l’ocell i va repetir la mateixa operació, però, l’endemà va passar el mateix, l’ocell va fugir.
Durant uns dies va fer el mateix i, finalment, va pensar que era una anunciació divina. Efectivament, quan va arribar al lloc i veure l’ocell sobre la pedra va decidir aixecar la pedra i a sota va aparèixer la imatge de la Verge. La va baixar al poble i la va mostrar a tothom. Els habitants de Bixessarri van decidir fer-li una capella al poble mateix. Però tan aviat havien pujat un mur, l’endemà al matí se’l trobaven enderrocat i això els passava cada dia. Van pensar que la Verge de Canòlich volia estar protegida on havia estat trobada i així li van fer el santuari allà mateix.
Recupera estos códigos de color y ofrece un espacio magnífico, vibrante y acogedor al mismo tiempo. La talla románica está perfectamente enmarcada en el mosaico blanco, dorado y rojo que acompaña a dos pinturas del padre Rupnik que representan la Anunciación. La iluminación, ubicada estratégicamente, ayuda a crear un ambiente cálido y majestuoso al mismo tiempo.
Imagen románica de la Virgen de Canòlich con el Niño Jesús sentado en su regazo, tallada en madera y policromada. Representada de esta manera, María aparece como el trono de Cristo y como la sede de la Sabiduría (Sedes Sapientiae). Es el típico ejemplar rural, de diseño austero y líneas esquemáticas. La imagen carece de expresividad y movimiento, es muy hierática y presenta una frontalidad asimétrica. El niño está relegado hacia la rodilla izquierda de la madre, lo que normalmente se observa en copias del último tercio del siglo XII o principios del XIII. La madre muestra una actitud protectora hacia el hijo, lo que se evidencia en la forma en que agarra el antebrazo del niño. María lleva una corona festoneada, con formas alternas de tres lóbulos y otras de un solo lóbulo, el Niño, lleva una de merlones redondeados. Tanto la corona de la madre como la del hijo imitan el trabajo del orfebre. María lleva la cabeza cubierta con un velo, que cubre su cabello y está recogido detrás de su nuca. Tiene una cara redondeada y bastante carnosa, con ojos grandes, una nariz bien proporcionada y puntiaguda y una boca pequeña. El cuello de María es grande y sus hombros anchos y corpulentos. Lleva una túnica, azul verdosa, con escote redondo, abierta en el medio, decorada con rombos/diamantes. Encima de la túnica, sin cubrirla por completo, lleva un manto que pasa por debajo del brazo y cae, sin formar pliegues. Su mano derecha está algo cerrada, lo que sugiere que sostenía un cetro u objeto similar. El sitial es muy sencillo, de color rojo con decoraciones lineales en amarillo y rojo. La figura del hijo es más elemental que la de la madre, lleva una túnica larga, que le cae hasta los pies, pero permite verlos descalzos. Lleva una capa roja que, como la de su madre, baja por su hombro izquierdo y pasa por debajo de su brazo. La mano derecha, actualmente mutilada, estaba posiblemente en actitud de bendición, mientras que con la izquierda agarra un libro.
Según los estudios realizados, la policromía de esta talla es la original (se pintó con pigmentos naturales, mediante la técnica témpera) y solo se han realizado algunas intervenciones de consolidación y fijación para garantizar su conservación.
La Virgen de Canòlich es la patrona de Sant Julià de Lòria y su festividad se celebra el último sábado de mayo para conmemorar el descubrimiento de la imagen de forma sobrenatural. El día de la celebración, se hace una peregrinación al santuario ubicado en la zona de Canòlich, allí se celebra una misa y luego se distribuyen panes bendecidos entre todos los peregrinos. Es tradicional almorzar en familia alrededor del santuario.
Cuenta la leyenda que la Virgen fue descubierta por un pastor del pueblo de Bixessarri. Un día, cuando iba a cuidar su ganado en Canòlich, vio un pájaro de mil colores en una roca, lo capturó y se lo llevó al pueblo para mostrárselo a los habitantes. Se lo llevó a su casa y lo puso en una jaula. Cuando se despertó por la mañana, el pájaro había huido. Triste, el pastor regresó a Canòlich para cuidar el ganado. Al llegar al lugar, volvió a encontrarse con el pájaro y repitió la misma operación, pero al día siguiente ocurrió lo mismo, el pájaro huyó.
Durante unos días hizo lo mismo y, finalmente, pensó que se trataba de una anunciación divina. De hecho, cuando llegó al lugar y vio el pájaro sobre la piedra, decidió levantar la piedra y debajo apareció la imagen de la Virgen. La llevó al pueblo y la mostró a todos. Los habitantes de Bixessarri decidieron construir una capilla en el pueblo. Pero tan pronto como edificaron una pared, a la mañana siguiente la encontraron derribada y esto les fue pasando todos los días. Pensaron que la Virgen de Canòlich quería estar protegida ahí donde la habían encontrado, por lo que construyeron su santuario allí mismo.
Elle retrouve ces codes couleurs et offre un espace magnifique, vibrant et accueillant à la fois. La sculpture romane est parfaitement encadrée dans la mosaïque blanche, dorée et rouge qui accompagne deux peintures du père Rupnik représentant l'Annonciation. Un éclairage, placé stratégiquement, contribue à créer un environnement à la fois chaleureux et majestueux.
Icône romane de la Vierge de Canòlich avec l'Enfant Jésus assis sur ses genoux, sculptée sur bois et polychrome. Ainsi représentée, Marie apparaît comme le trône du Christ et le siège de la Sagesse (Sedes Sapientiae). Il s'agit d'un exemple rural typique, une conception austère et des lignes schématiques. L'image manque d'expressivité et de mouvement, est très hiératique et présente une frontalité asymétrique. L'enfant est relégué au genou gauche de la mère, comme on le voit normalement sur des copies datant du dernier tiers du XIIe siècle ou du début du XIIIe siècle. La mère fait preuve d'une attitude protectrice envers l'enfant, comme en témoigne la façon dont elle saisit l'avant-bras de l'enfant. Marie porte une couronne festonnée, avec des formes alternées de trois lobes et d'autres d'un seul lobe, l'Enfant, en porte une aux formes arrondies. Les couronnes de la mère et du fils imitent le travail de l'orfèvre. Marie a la tête recouverte d'un voile qui couvre ses cheveux et est attaché derrière son cou. Son visage est arrondi et assez charnu, elle a de grands yeux, un nez bien proportionné et pointu et une petite bouche. Son cou est grand et ses épaules sont larges et robustes. Elle porte une tunique bleue-verte à encolure ronde, ouverte au milieu, ornée de losanges/diamants. Par dessus la tunique, sans la recouvrir complètement, elle porte un voile qui passe sous son bras et retombe sans former de plis. Sa main droite est quelque peu refermée, ce qui suggère qu'elle tenait un sceptre ou un objet similaire. Le fauteuil est très simple, rouge avec des décorations linéaires en jaune et rouge.
La silhouette du fils est plus simple que celle de la mère, il porte une longue tunique qui retombe jusqu'à ses pieds, mais nous permet de les voir nus. Il porte une cape rouge qui, comme celle de sa mère, descend le long de son épaule gauche et passe sous son bras. La main droite, actuellement mutilée, dessinait peut-être une attitude de bénédiction, tandis que la main gauche tient un livre.
Selon les études réalisées, la polychromie de cette taille est celle d'origine (elle a été peinte avec des pigments naturels, selon la technique de tempera) et seules quelques interventions de consolidation et de fixation ont été réalisées pour assurer sa conservation.
La Vierge de Canòlich est la patronne de Sant Julià de Lòria et sa fête est célébrée le dernier samedi de mai pour commémorer la découverte surnaturelle de l'icône. Le jour de la célébration, un pèlerinage est effectué au sanctuaire situé à Canòlich, où une messe est célébrée puis du pain béni est distribué à tous les pèlerins. Il est de tradition de déjeuner en famille autour du sanctuaire.
La légende raconte que la Vierge a été découverte par un berger du village de Bixessarri. Un jour, alors qu'il allait s'occuper de son bétail à Canòlich, il vit un oiseau aux mille couleurs sur un rocher, le captura et l'ammena au village pour le montrer aux habitants. Il le ramena chez lui et le mis en cage. Quand il se réveilla au petit matin, l'oiseau s'était enfui. Triste, le berger retourna à Canòlich pour s'occuper du bétail. Quand il arriva sur place, il y revu l'oiseau et recommença la même opération, mais le lendemain, la même chose se produisit, l'oiseau s'était enfui.
Pendant plusieurs jours il fit même chose et, finalement, pensa qu’il s’agissait d’ une Annonciation divine. En effet, lorsqu'il arriva sur place et vit l'oiseau sur la pierre, il décida de la soulever et en dessous apparut l'icône de la Vierge. Il l’emmena au village et l'a montra à tout le monde. Les habitants de Bixessarri décidèrent de construire une chapelle au village.
Mais dès qu'ils construisaient un mur, le lendemain matin, celui-ci s’était effondré, et il en était ainsi tous les jours. Ils pensèrent alors que la Vierge de Canòlich voulait être protégée là où ils l'avaient trouvée, ils construisirent son sanctuaire sur place.
The chapel recovers the Romanesque colour codes and offers a magnificent space, at once vibrant and welcoming. The statue is perfectly framed in the white, gold and red mosaic that accompanies two paintings by Father Rupnik depicting the Annunciation. The strategically placed lighting helps create a simultaneously warm and majestic atmosphere.
A Romanesque image of the Virgin of Canòlich with the Child Jesus seated on her lap, sculpted in wood and polychrome. Represented this way, Mary appears as the throne of Christ and the seat of Wisdom (Sedes Sapientiae). It is a typical rural example, with an austere design and schematic lines. The image lacks expressivity and movement, is very hieratic and asymmetric at the front. The child is relegated to the mother's left knee, something normally seen in copies from the last third of the twelfth century or the early thirteenth century. The mother shows a protective attitude towards the child, as seen by the way she holds it by the forearm. Mary wears a scalloped crown, with alternating three-lobed and single-lobed forms, while the Child wears one with rounded merlons.
The crowns of both mother and son imitate the work of the goldsmith. Mary covers her head with a veil that conceals her hair and ties behind her neck. She has a rounded, rather fleshy face, with large eyes, a well-proportioned, pointed nose and a small mouth. Mary's neck is large, her shoulders broad and stout. She wears a greenish-blue tunic with a round neckline, open in the middle and decorated with diamonds. On top of the tunic, without covering it completely, she wears a cloak that tucks under her arm and falls, without forming folds. Her right hand is somewhat closed, suggesting she was holding a sceptre or similar. Her throne is very simple, in red with linear decorations in yellow and red.
The figure of the son is simpler than that of the mother: he wears a long tunic that reaches his feet but allows them to be seen bare. His red cloak, like his mother's, runs down his left shoulder and under his arm. His right hand is now mutilated but was possibly in an attitude of blessing, while with his left hand he clutches a book.
The studies carried out suggest that the colouring of this statue is the original (it was painted with natural pigments, using the tempera technique) and only a few consolidation and fixation interventions have been carried out to ensure its conservation.
The Virgin of Canòlich is the patron saint of Sant Julià de Lòria and her feast day is celebrated on the last Saturday in May to commemorate the supernatural discovery of the image. On the day of the celebration, a pilgrimage is made to the sanctuary of Our Lady located in the Canòlich area, where a mass is held and then blessed bread is distributed to the pilgrims. It is traditional to have lunch with the family around the sanctuary.
Legend has it that the Virgin was discovered by a cowherd from the village of Bixessarri. One day, when he went to look after his cattle in Canòlich, he saw a bird of a thousand colours on a rock, caught it and took it back to show the villagers. At home he put it in a cage but when he woke up in the morning, the bird had fled. Saddened, the cowherd returned to Canòlich to look after the cattle. When he arrived, he found the bird again and repeated the operation, but the next day the same thing happened, the bird had gone.
After doing this over and again for a few days, he finally thought it was a divine annunciation. The next time he reached Canòlich and saw the bird on the rock, he decided to lift the rock up, and the image of the Virgin appeared underneath. He took it back to the village and showed it to everyone. The people of Bixessarri started to build a chapel in the village. But as soon as they had built a wall, the next morning they would find it knocked down. This happened every day. They finally decided that the Virgin of Canòlich wished to be protected where she had been found, so they built her sanctuary there.