El Crist de la Gràcia, que havia presidit l’antic altar del Sant Crist*, està situat, actualment, a l’altar major de l’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà de Lòria. La imatge data de la segona meitat del segle XVI i segueix la tipologia típica dels Crists d’aquesta època.
La creu és llisa, de color negre, decorada únicament per una motllura daurada que la ressegueix, i unes volutes senzilles situades a la part superior i als extrems del travesser.
El Crist està tallat en fusta de pi, policromat a l’oli, daurat sobre la capa de bol i estofat**. Mitjançant un estudi estratigràfic, fet durant la restauració realitzada l’any 1989, es va constatar que presenta dues policromies i alguns repintats locals.
La figura de Crist s’ha representat amb el cabell llarg, rinxolat i clenxat al mig i amb una barba i bigoti, d’un color negre molt fosc. Vesteix el típic perizoni o drap de puresa amb què els Crists sofrents amaguen la seva nuesa (en aquest cas el duu nuat al costat dret, és daurat i està decorat amb estofats, que conformen ratlles). Al cap hi duu un nimbe daurat, treballat amb motius florals inscrits dins un medalló decorat amb puntes de diamant. Sis raigs daurats, disposats de manera simètrica, en rematen la part superior (originalment en tenia tres més).
Destaca l’expressió de patiment del rostre de Crist, deguda a les burles i penes corporals que ha sofert. L’imatger, pel moment anònim, l’ha representat amb el cap inclinat cap al costat dret, amb els ulls i la boca entreoberts i amb les costelles molt marcades. Ha posat un gran accent a l’hora de plasmar la ferida del costat dret, produïda per la llança del soldat romà, Longinus***, i per la qual va brollar sang i aigua, acomplint-se la profecia d’Ezequiel****, abundosament. La cara i el tors també presenten regalims de sang, deguts a les ferides del cap.
És una figura molt esvelta, que presenta tots els músculs del cos en tensió. Els braços són extremadament prims i llargs, com si els ossos s’haguessin dislocat amb l’esforç sobrehumà. El Crist està clavat a la creu amb tres claus de forja piramidals: un per cada braç i l’altre per als peus (és per això que presenta els peus creuats, amb el dret per sobre l’esquerre).
Tot i que la representació s’ajusta a la versió iconogràfica convencional, no és una talla qualsevol. Es tracta d’una imatge molt expressiva i dotada d’un gran simbolisme. L’escultor i policromador, anònims, han volgut potenciar l’aspecte més efectista, patètic i commovedor de la imatge, més que la seva naturalitat.
Aquest tipus de representacions són molt freqüents, ja que recorden el sofriment corporal de Jesús i la seva mort a fi de redimir la humanitat.
*Una fotografia datada de 1916 i procedent de l'Arxiu Bastardas de Barcelona, ens mostra aquest Crist en una capella.
**L’estofat és la tècnica escultòrica consistent a raspar amb el garfi el color donat sobre l'or d'un objecte.
***S’identifica amb el centurió que, després de la mort de Crist, afirmà: Veritablement aquest home era fill de Déu.
****Aquesta profecía diu que del costat dret del temple -que és Crist- naixerà un riu immens de purificació i de vida, i que "arreu on arribi aquest riu, tot viurà" (Ez 47,1-9).
El Cristo de la Gracia, que había presidido el antiguo altar del Santo Cristo*, está situado, actualmente, en el altar mayor de la iglesia parroquial de Sant Julià y Sant Germà de Lòria. La imagen data de la segunda mitad del siglo XVI y sigue la tipología típica de los Cristosde esta época.
La cruz es lisa, de color negro, decorada únicamente por una moldura dorada que la sigue, y unas volutas sencillas situadas en la parte superior y en los extremos del travesero.
Cristo está tallado en madera de pino, policromado al óleo, dorado sobre la capa de bol y estofado**. Mediante un estudio estratigráfico, realizado durante la restauración realizada en 1989, se constató que presenta dos policromías y algunos repintados locales.
La figura de Cristo se ha representado con el pelo largo, rizado, crenchado en medio y con una barba y bigote, de un color negro muy oscuro. Viste el típico perizoma o paño de pureza con el que los Cristos sufrientes esconden su desnudez (en este caso lo lleva anudado en el lado derecho, es dorado y está decorado con estofados, que conforman rayas). En la cabeza lleva un nimbo dorado, trabajado con motivos florales inscritos en un medallón decorado con puntas de diamante. Seis rayos dorados, dispuestos de forma simétrica, rematan la parte superior (originalmente tenía tres más).
Destaca la expresión de sufrimiento del rostro de Cristo, debida a las burlas y penas corporales que ha sufrido. El imaginero, por el momento anónimo, lo ha representado con la cabeza inclinada hacia el lado derecho, con los ojos y la boca entreabiertos y con las costillas muy marcadas. Ha puesto mucha énfasis a la hora de plasmar la herida del lado derecho, producida por la lanza del soldado romano, Longinus***, y por la que brotó sangre y agua, cumpliéndose la profecía de Ezequiel****, abundantemente. La cara y el torso también presentan chorreos de sangre, debidos a las heridas de la cabeza.
Es una figura muy esbelta, que presenta todos los músculos del cuerpo en tensión. Los brazos son extremadamente delgados y largos, como si los huesos se hubiesen dislocado con el esfuerzo sobrehumano. Cristo está clavado en la cruz con tres clavos de forja piramidales: uno por cada brazo y el otro para los pies (es por eso que presenta los pies cruzados, con el derecho por encima de la izquierdo).
Aunque la representación se ajusta a la versión iconográfica convencional, no es una talla cualquiera. Se trata de una imagen muy expresiva y dotada de gran simbolismo. El escultor y policromador, anónimos, quisieron potenciar el aspecto más efectista, patético y conmovedor de la imagen, más que su naturalidad.
Este tipo de representaciones son muy frecuentes, ya que recuerdan el sufrimiento corporal de Jesús y su muerte a fin de redimir a la humanidad.
*Una fotografía de 1916 y procedente del Archivo Bastardas de Barcelona, nos muestra a este Cristo en una capilla.
**El estofado es la técnica escultórica consistente en raspar con el garfio el color dado sobre el oro de un objeto.
***Se identifica con el centurión que, después de la muerte de Cristo, afirmó: Verdaderamente ese hombre era hijo de Dios.
****Esta profecía dice que del lado derecho del templo -que es Cristo- nacerá un río inmenso de purificación y de vida, y que "donde llegue este río, todo vivirá" (Ez 47,1-9).
Le Christ de la Grâce, qui présidait l'ancien autel du Saint Christ*, se trouve actuellement sur l'autel majeur de l'église paroissiale de Sant Julià et Sant Germà de Lòria. L'icône date de la seconde moitié du XVIe siècle et suit la typologie typique des Christs de cette époque.
La croix est unie, de couleur noire, décorée uniquement par une moulure dorée qui la suit, et de simples volutes au sommet et aux extrémités de la traverse.
Le Christ est sculpté dans du bois de pin, polychromé à l'huile, doré sur la couche de bolus puis estofado**. Une étude stratigraphique, réalisée lors de la restauration en 1989, a montré qu'il possède deux polychromies et quelques repeints locaux.
Le Christ est représenté avec de longs cheveux bouclés, séparés au milieu par une raie, une barbe et une moustache noires très foncées. Il porte le typique périzonium ou pagne de pureté avec lequel les Christs souffrants cachent leur nudité (dans ce cas, il est noué sur le côté droit, est doré et décoré par estofado, formant des raies). Il porte sur la tête un nimbe doré, travaillé avec des motifs floraux inscrits dans un médaillon orné de pointes de diamant. Six rayons dorés, disposés symétriquement, aboutissent la partie supérieure (à l'origine, il y en avait trois de plus).
L'expression de souffrance sur le visage du Christ, due aux moqueries et aux souffrances corporelles qu'il a endurées, est frappante. L'artiste, encore anonyme, l'a représenté la tête penchée vers la droite, les yeux et la bouche entrouverts, les côtes très prononcées. Il s’est beaucoup efforcer sur la représentation de la blessure du côté droit, provoquée par la lance du soldat romain Longinus***, d'où jaillissent du sang et de l'eau abondamment, réalisant ainsi la prophétie d'Ezéchiel****. Le visage et le torse présentent également des traces de sang provenant des blessures à la tête.
C'est une figure très élancée, tous les muscles de son corps sont tendus. Ses bras sont extrêmement fins et longs, comme si les os avaient été disloqués par un effort surhumain. Le Christ est cloué à la croix par trois clous pyramidaux : un pour chaque bras et un pour les pieds (c'est pour cela qu’ils sont croisés, le droit au-dessus du gauche).
Bien que la représentation soit conforme à la version iconographique conventionnelle, il ne s'agit pas d'une sculpture quelconque. Il s'agit d'une icône très expressive et hautement symbolique. Le sculpteur et polychromiste anonyme a voulu mettre l'accent sur l'aspect le plus dramatique, pathétique et émouvant de l'image, plutôt que sur son caractère naturel.
Ces représentations sont très courantes, car elles rappellent les souffrances corporelles de Jésus et sa mort pour libérer l'humanité.
*Une photographie de 1916 provenant des archives Bastardas à Barcelone, montre ce Christ dans une chapelle.
**L’ estofado est une technique sculpturale qui consiste à gratter la couleur donnée sur l'or d'un objet à l'aide d'un crochet.
***Il s'identifie au centurion qui, après la mort du Christ, a affirmé : Cet homme était vraiment fils de Dieu.
****Cette prophétie dit que du côté droit du temple - le Christ - coulera un immense fleuve de purification et de vie, et que "là où ce fleuve arrivera, tous vivront" (Ez 47,1-9).
The Christ of Grace which had presided over the old altar of the Holy Christ* is currently located on the high altar of Sant Julià and Sant Germà de Lòria parish church. The image dates from the second half of the sixteenth century and follows the typical typology of the Christs of this period.
The cross is plain and black in colour, decorated only by a gilded moulding that follows it and simple scrolls at the top and ends of the crosspiece.
Christ is carved in pine wood, polychromed in oil and gilded on the layer of the bowl and the estofado**. A stratigraphic study carried out during the restoration in 1989 found that it has two polychromes and some local repainting.
He is depicted with long, curly hair, parted in the middle and with a very black beard and moustache. He wears the typical perizoma, or loincloth, with which suffering Christs hide their nakedness (in this case, knotted on the right, gilded and decorated with estofados in the form of stripes). On his head he has a golden halo, worked with floral motifs inscribed in a medallion decorated with diamond tips. Six golden rays, arranged symmetrically, crown the upper part of the head (originally there were three more).
The expression of suffering on Christ's face, due to the mockery and bodily suffering he has endured, is of note. The as-yet-unidentified artist has shown him with his head tilted to the right, his eyes and mouth half-open and his ribs protruding. The artist has placed great emphasis on depicting the wound on his right side caused by the spear of the Roman soldier, Longinus***, from which blood and water gush out, fulfilling Ezekiel’s prophecy****. The face and torso are also dripping with blood due to the head wounds.
It is a very slender figure, with all the body muscles taut. The arms are extremely thin and long, as if the bones had been dislocated by superhuman effort. Christ is nailed to the cross with three nails - one for each hand and another for the feet (this is why the feet are crossed, right over left).
Although the representation is in keeping with the conventional iconographic version, this is no ordinary statue. It is a highly expressive image endowed with great symbolism. The sculptor and painter, both anonymous, wished to emphasise the more dramatic, poignant and moving aspects of the image, rather than its naturalness.
Such representations are very common, as they recall the bodily suffering of Christ and his death in order to redeem mankind..
*A photograph from 1916 from the Bastardas Archive in Barcelona shows this Christ in a chapel.
**Estofado is a sculptural technique that imitates the appearance of gold brocade by scraping a given colour over the gold of an object with a hook.
***Identified with the centurion who after Christ's death said, "Truly this was the Son of God”.
****This prophecy holds that from the right side of the temple -which is Christ- an immense river of purification and life will flow, and that "where the river flows, everything will live" (Ez 47:1-9).