Visita de l’església de St. Julià i St. Germà de Lòria Telèfon d'atenció: 744 045
Correu electrònic: turisme.lauredia@comusantjulia.ad
Oficina de turisme, Plaça Laurèdia



Punts d'interés


El Campanar

El Campanario / Le Clocher / The Belltower


L’església parroquial de Sant Julià i Sant Germà de Lòria és fruit de diverses modificacions, les més importants efectuades durant els segles XVII i XVIII i al llarg dels segles XX i XXI.

Del temple antic es conserva el campanar, un dels elements més rellevants de l’edifici primigeni i un exemplar notable del romànic del país.

Els primers treballs de rehabilitació, d’aquest campanar romànic del segle XI, es van dur a terme l’any 1966, sota la direcció de Cèsar Martinell. En aquesta intervenció de conservació-restauració es van consolidar els murs, retirar els arrebossats i reobrir les finestres. Unes dècades més tard, concretament l’any 1998, els tècnics del Departament de Patrimoni Cultural van fer una intervenció per consolidar les pintures murals que es troben a l’exterior d’aquest campanar.

Avui, malauradament, aquest campanar queda mig amagat i ofegat per les construccions modernes que el tapen i li trauen bona part de la seva vistositat.

El campanar de Sant Julià de Lòria, situat al costat de tramuntana de l’església, és una torre quadrada, massissa, feta amb un aparell ben ordenat de blocs de pedra de mides regulars, disposades en filades desiguals i a trencajunts, que han estat lligades amb morter de calç.

Per damunt del nivell de la teulada de l’església actual surten tres pisos, amb un parell de finestres geminades per pis, als dos pisos inferiors i alternant les finestres geminades (cares de migjorn i tramuntana) i les d’una obertura grossa i simple (cares de llevant i de ponent).

A cada pis, les finestres són emmarcades per un rebaix quadrat fet a la superfície del mur, el qual és tancat a la part superior per un rengle de quatre arcuacions cegues, fetes amb pedra tosca. Les finestres són obertes en el mateix aparell del mur; a la part superior es formen dos arcs de mig punt, fets amb petites dovelles de pedra calcària, els quals es tanquen i es juxtaposen fins a trobar un punt d’unió, que reposa damunt un capitell trapezoide, sostingut per un bloc monolític de pedra que forma el fust. Les finestres del tercer pis van ser modificades per posar-hi les campanes.

La coberta és de quatre vessants, coberts amb lloses de llicorella. Des del punt de vista formal i construcció, aquest campanar, és un exemplar molt semblant al de les esglésies de Santa Eulàlia d’Encamp i Sant Climent de Pal, que cal incloure dins les formes dels models llombards del final del segle XI.

La iglesia parroquial de Sant Julià y Sant Germà de Lòria es fruto de diversas modificaciones, las más importantes efectuadas durante los siglos XVII y XVIII y a lo largo de los siglos XX y XXI.

Del templo antiguo se conserva el campanario, uno de los elementos más relevantes del edificio primigenio y un notable ejemplar del románico del país.

Los primeros trabajos de rehabilitación de este campanario románico del siglo XI se llevaron a cabo en 1966, bajo la dirección de Cèsar Martinell. En esta intervención de conservación-restauración se consolidaron los muros, se retiraron los enlucidos y reabrieron las ventanas. Unas décadas más tarde, concretamente en 1998, los técnicos del Departamento de Patrimonio Cultural realizaron una intervención para consolidar las pinturas murales que se encuentran en el exterior de este campanario.

Desgraciadamente, en la actualidad, este campanario queda medio escondido y ahogado por las construcciones modernas que lo tapan y le quitan parte de su vistosidad.

El campanario de Sant Julià de Lòria, situado al norte de la iglesia, es una torre cuadrada, maciza, hecha con un aparejo bien ordenado de bloques de piedra de tamaños regulares, dispuestas en hileras desiguales y a soga, que se han juntado con mortero de cal.

Por encima del nivel del tejado de la iglesia actual salen tres pisos, con un par de ventanas geminadas por piso, en los dos pisos inferiores y alternando las ventanas geminadas (caras sur y norte) y las de una apertura grande y simple (caras este y oeste).

En cada piso, las ventanas son enmarcadas por un rebajo cuadrado hecho en la superficie del muro que se cierra en la parte superior por una fila de cuatro arcuaciones ciegas, hechas con piedra tosca. Las ventanas se abren en el mismo aparejo del muro. En la parte superior se forman dos arcos de medio punto, hechos con pequeñas dovelas de caliza, que se cierran y se yuxtaponen hasta encontrar un punto de unión, que reposa sobre un capitel trapezoide, sostenido por un bloque monolítico de piedra que forma el fuste. Las ventanas del tercer piso fueron modificadas para colocar las campanas.

La cubierta es de cuatro vertientes, cubiertas con losas de pizarra. Desde el punto de vista formal y de construcción, este campanario es un ejemplar muy parecido al de las iglesias de Santa Eulàlia de Encamp y Sant Climent de Pal, que deben incluirse en las formas de los modelos lombardos de finales del siglo XI.

L'église de Sant Julià et Sant Germà de Lòria est le résultat de plusieurs modifications, dont les plus importantes ont été réalisées aux XVIIe et XVIIIe siècles puis aux XXe et XXIe siècles.

Le clocher, l'un des éléments les plus importants du bâtiment d'origine et un exemple notable d'architecture romane dans le pays, a été conservé de l'ancien temple.

Les premiers travaux de restauration de ce clocher roman du XIe siècle ont été effectués en 1966 sous la direction de Cèsar Martinell. Dans le cadre de cette intervention de conservation-restauration, les murs ont été consolidés, le crépi a été retiré et les fenêtres ont été rouvertes. Quelques décennies plus tard, en 1998, des techniciens du département du patrimoine culturel sont intervenus pour consolider les peintures murales à l'extérieur du clocher.

Malheureusement, de nos jours, ce clocher est à moitié caché et noyé entre les constructions modernes qui l’éclipsent et lui enlèvent une partie de son attrait.

Le clocher de Sant Julià de Lòria, situé au nord de l'église, est une tour solide et carrée, faite d'un agencement bien ordonné de blocs de pierre de tailles régulières, disposés en rangs inégaux et reliés entre eux par du mortier de chaux.

Au-dessus du niveau du toit de l'église actuelle, il y a trois étages présentant des fenêtres jumelées à sur les deux étages inférieurs et une alternance de fenêtres jumelées (faces sud et nord) et de grandes ouvertures simples (faces est et ouest).

A chaque étage, les fenêtres sont encadrées par une niche carrée faite dans la surface du mur, qui est fermée en haut par une rangée de quatre arcatures aveugles en pierre brute. Les fenêtres s'ouvrent sur l’appareil du mur. Au sommet, deux arcs en plein cintre sont formés, constitués de petits voussoirs de calcaire, fermés et juxtaposés jusqu'à trouver un point d'union qui repose sur un chapiteau trapézoïdal, soutenu par un bloc monolithique de pierre qui forme le fût. Les fenêtres du troisième étage ont été modifiées pour y placer les cloches.

Le toit a quatre pentes et est recouvert d'ardoises. D'un point de vue formel et architectural, ce clocher ressemble à celui des églises de Santa Eulàlia à Encamp et de Sant Climent à Pal, qu'il faut inclure dans les modèles lombards de la fin du XIe siècle.

Sant Julià and Sant Germà de Lòria parish church is the outcome of different modifications, the most important made during the seventeenth and eighteenth centuries and throughout the twentieth and twenty-first.

The bell tower remains from the old church. It is one of the most important elements of the original building and a remarkable example of Romanesque architecture in the country.

The first restoration work on this eleventh century Romanesque bell tower was carried out in 1966 under Cèsar Martinell. In this conservation/restoration intervention, the walls were consolidated, the plaster removed and the windows reopened. Some decades later, in 1998, technical officers from the Department of Cultural Heritage implemented work to secure the mural paintings on the outside of the tower.

Unfortunately, today the bell tower is half hidden, swamped by modern constructions that cover it and detract from its beauty.

The Sant Julià de Lòria bell tower, located at the northern end of the church, is a solid, square tower made from a well-ordered arrangement of regularly sized stone blocks laid out in unequal rows and joined with lime mortar.

Above the roof level of the present church there are three floors, with a pair of two-light windows on each of the two lower ones and alternating two-light windows (south and north faces) and single large ones (east and west faces) on the top floor.

On each floor, the windows are framed by a square recess carved in the surface of the wall and closed at the top by a row of four blind arches made from roughly hewn stone.

The windows are built into the wall. At the top, two semicircular arches are formed from small limestone voussoirs that are closed and juxtaposed through to where they meet on a trapezoid capital supported by a monolithic block of stone that forms the shaft. The third-floor windows were modified to accommodate the bells.

The four sides of the roof are covered in slate slabs. From a formal and construction point of view, this bell tower is very similar to the ones of the churches of Santa Eulàlia de Encamp and Sant Climent de Pal modelled on the Lombard style of the late eleventh century.