Escultura en ple volum de Santa Teresa de Lisieux (1873 – 1897), coneguda també com Teresa del Nen Jesús, de la Santa Faç o com santa Teresina (no s’ha de confondre amb Santa Teresa de Jesús o d’Àvila). Aquesta santa, una de les més invocades, fou beatificada l’any 1923, canonitzada dos anys més tard i proclamada Doctora de l’església Universal, l’any 1997.
A l’església parroquial de Sant Julià de Lòria se l’ha representat de cos sencer, dempeus i nimbada. La santa vesteix l’hàbit carmelità (túnica marró i un mantell blanc) de la seva orde. El seu atribut principal és el crucifix que sosté amb les dues mans i les roses que fan referència a una frase de la seva biografia, “després de la meva mort faré ploure roses”. La seva festivitat es celebra el dia 1 d’octubre.
Aquest tipus d’imatges religioses es fabriquen, des de fa més de cent anys, als tallers d’Olot i per això reben el nom de Sants d’Olot. El primer taller que es va fundar en aquesta ciutat fou el d’El Arte Cristiano, l’any 1880. Es va constituir per iniciativa de Joaquim Vayreda, Josep Berga i Boix i Valentí Carrera, amb la intenció de donar sortida professional als alumnes de l'Escola Pública de Dibuix d'Olot i dignificar les realitzacions d'escultura religiosa que es feien en aquells moments.
Les imatges realitzades en aquests tallers olotins es fan per emmotllament amb pasta fusta, que és un material típic d'Olot consistent en una barreja d'escaiola, guix, cola de conill, coles sintètiques, blanc d'Espanya i aigua, a partir de models originals d'escultors de renom. Tenen ulls de vidre i es decoren amb pintura a l'oli, seguint els models del conegut art de Sant Sulpice, originari de París.