Retaule barroc de cos únic, tallat en fusta, policromat i daurat. Segons els investigadors J. Bosch, J. Garriga i F. Miralpeix fou realitzat per Isidre Clusa i el Mestre de Santa Llúcia l’últim quart del segle XVII, a excepció de la imatge de la Immaculada que és més tardana i que, probablement, caldria datar-la de final del segle XVIII.
Es troba situat al segon altar lateral esquerre de l’església parroquial de Sant Julià de Lòria i en alçada consta de predel.la, pis i àtic.
Totes les representacions de la predel.la són en relleu. Al costat esquerre (des del punt de vista de l’espectador) hi trobem sant Isidre, patró dels pagesos, al costat dret sant Francesc d’Assís, defensor del dogma immaculista (segons aquest dogma, Maria és l’única que ha estat concebuda sense pecat entre tots els descendents d’Adam i Eva) i, al mig, escenes de les vides d’ambdós sants.
Al costat esquerre del primer pis, hi ha una figureta en relleu de Maria Magdalena amb el gerro dels ungüents. Al mig, la talla de ple volum de la Immaculada emmarcada per columnes salomòniques dobles, decorades amb pàmpols i raïms (elements de simbologia eucarística que es completen amb els pelicans del guardapols). La representació respon a la iconografia establerta durant la Contrareforma (està aixafant el cap al dimoni, duu una aureola de dotze estels, té la mitja lluna als peus...). Al costat dret, hi veiem una figureta en relleu de Santa Llúcia, que mostra la safata amb els dos ulls que li van arrencar. A l’àtic, a banda i banda del dosseret semicircular rematat amb cresteries, hi ha una figureta de ple volum. La del costat esquerre és sant Jaume i la del dret, sant Joan.
Retablo barroco de cuerpo único, tallado en madera y dorado. Según los investigadores J. Bosch, J. Garriga y F. Miralpeix, fue realizado por Isidre Clusa y el Mestre de Santa Llúcia el último cuarto del siglo XVII, a excepción de la imagen de la Inmaculada que es más tardía y que, probablemente, sería necesario datarla a finales del siglo XVIII.
Está situado en el segundo altar lateral izquierdo de la iglesia parroquial de Sant Julià de Lòria y en altura consta de una predela, un piso y un ático.
Todas las representaciones de la predela están hechas con relieve. En el lado izquierdo (desde el punto de vista del espectador) encontramos a san Isidro, patrón de los labradores; en el lado derecho está sant Francesc d’Asís (san Francisco de Asís) del dogma inmaculista (según este dogma, María es la única que ha sido concebida sin pecado entre todos los descendientes de Adán y Eva) y, en el medio, escenas de las vidas de ambos santos.
En el lado izquierdo del primer piso hay una figurita en relieve de María Magdalena con el jarrón de los ungüentos. En el medio, la talla de pleno volumen de la Inmaculada enmarcada por columnas salomónicas dobles, decoradas con pámpanos y uva (elementos de simbología eucarística que se completan con los pelícanos del guardapolvo). La representación responde a la iconografía establecida durante la Contrarreforma (está chafando la cabeza del demonio, lleva una aureola de doce estrellas, tiene la media luna en los pies…). En el lado derecho, vemos una figurita en relieve de Santa Llúcia (Santa Lucía), que muestra la bandeja con los dos ojos que le arrancaron.
Retable baroque de corps unique, taillé en bois et doré. Selon les investigateurs J. Bosch, J. Garriga et F. Miralpeix a été réalisé par Isidre Clusa et le Mestre de santa Llúcia (Sainte Lucie) le dernier quart du XVIIème siècle, en exception de l’image de l’Immaculé qui est plus tardif et que, probablement, il fallait la dater à peu prêt à la fin du XVIIème siècle.
Il est situé dans le deuxième autel latéral à gauche de l’église paroissiale de Sant Julià de Lòria et en haute il y a une prédelle, un étage et un attique.
Toutes les représentations de la prédelle son mis en relief. À gauche (du point de vue du spectateur) on trouve à sant Isidre (saint Isidore), patron des agriculteurs; à droite se trouve sant Francesc d’Assís (saint François d’Assisse), le dogme de l’Immaculée (selon ce dogme, Marie est la seule qui a été conçue sans péché parmi tous les descendants d’Adam et Eve) et, entre les deux, des scènes de la vie des deux saints.
Sur le côté gauche du premier étage il y a une figurine en relief de Maria Magdalena (Marie-Madeleine) avec le vase des onguents. Entre-temps, la taille de plein volume de l’Immaculée encadrée par des colonnes torses doubles, décorées avec des feuilles de vigne et les raisins (éléments de symbolisme eucharistique qui sont terminées avec les pélicans de la blouse). La représentation correspond à l’iconographie établie pendant la Contre-réforme (elle est écrasant la tête du démon, qui est vêtu avec une auréole de douze étoiles et qui a la demi-lune sur les pieds…). Sur le côté droite, on peut voir une figurine de santa Llúcia (sainte Lucie) en montrant le plateau avec les deux yeux qui ont déchiré.
Unique Baroque piece altarpiece, carved in wood and gold. According to the researchers: J. Bosch, J. Garriga and F. Miralpeix, it was conducted by Isidre Clusa and Mestre de santa Llúcia (sainte Luce) the last quarter of the seventeenth century, except for the Immaculate image that is later and, probably, would be necessary to date it of the end of the XVIIIth century.
It’s situated in the second altar on the left in the parochial church of Sant Julià de Lòria and the height consists of a predella, a floor and an attic.
All the predella representations are made in relief. On the left side (from the viewer’s perspective), we find saint Isidre (saint Isidore), the farmers patron; on the right side is sant Francesc d’Asís (saint Francis of Assisi) the Immaculate dogma (according to this dogma, Maria –Mary- is the only one who have been conceived sinless among all descendants of Adam and Eve) and, in the centre, there are scenes from both saints lives.
On the left side of the first floor there is a figurine in relief of Maria Magdalena (Mary Magdalene) with the unguents vase. In the middle, the representation of the Immaculate framed by double twisted columns decorated with vine leaves and grapes (Eucharistic symbolism elements are completed by pelicans overall). The representation corresponds to the iconography established during the Counter-Reformation (it’s flattening the demon’s head, wearing a halo with twelve stars; it has the half moon on the feet…). On the right side, we see a santa Llúcia (sainte Luce) figurine in relief showing the tray with both eyes that were pulled up.