Imatge barroca de la Mare de Déu del Remei amb el Nen Jesús als braços. La Mare de Déu s?ha representat dempeus, amb un nimbe radiant, decorat amb flors i vestida amb una túnica i un mantell daurats. Amb el braç esquerre sosté el Nen Jesús, el qual imparteix la benedicció amb la ma dreta i amb l?esquerra, sosté la bola del món, símbol del seu poder sobre lo creat. El Nen, igual que la Mare, vesteix una túnica daurada d?abundants plecs. Tant la figura de la Mare com la del Nen són força dinàmiques. Es tracta d?una talla de fusta, daurada i policromada, datada probablement de final del segle XVII o principi del segle XVIII. Fa uns anys es podia veure aquesta imatge col·locada al retaule major de l?església, tot i que, no sembla originària d?aquest, més aviat deu procedir d?un antic retaule dedicat a aquesta advocació. De fet, les visites pastorals realitzades en aquesta església els anys 1716, 1760, 1764 i 1781, ens confirmen l?existència d?un altar dedicat a la Mare de Déu del Remei i de cinc més (el major sota l?advocació sant Julià màrtir i els altres quatre consagrats, respectivament, a la Mare de Déu del Roser, a sant Germà bisbe, a la Immaculada Concepció i a Crist Crucificat.
La Contrareforma dóna a les devocions marianes (Mare de Déu del Roser, Immaculada Concepció, Mare de Déu del Dolors, Mare de Déu del Remei, etc.) un gran protagonisme i, per això, són presents a totes les parròquies andorranes.