Talla romànica de fusta policromada al tremp que representa la Mare de Déu de Canòlich, símbol de la identitat laurediana.
És un exemplar rural de factura austera, hieràtica, sense expressivitat ni moviment. La frontalitat és asimètrica, amb el Fill desplaçat cap el genoll esquerre de la Mare, aspecte que se sol donar vers el darrer terç del s. XII. Maria s’ha representat com a tron de Crist i com a seu de la Saviesa (Sedes Sapientiae). El setial és molt senzill, de color vermell amb decoracions lineals en groc i negre.
Mare i Fill estan coronats amb unes corones que volen recordar el treball d’orfebreria (la corona correspon a la idea de reialesa, ja que Crist pertanyia al llinatge del rei David). La Mare duu un vel que li cobreix el cabell i li emmarca la cara. Els vestits, bastant arrapats al cos, són una túnica senzilla de color verd intens, obert pel mig, decorada amb petits rombes vermells. Damunt la túnica porta un petit mantell, que acaba en una forma rectilínia sense formar cap tipus de plec.
La mà esquerra la té recolzada sobre el braç del Nen, donant sensació de protecció i d’actitud maternal. Amb la ma dreta fa un gest d’oferiment, tot i que podria ser que hagués sostingut un objecte, com ara una tija.
La figura del fill és més senzilla. Va vestit amb una llarga túnica que li cau fins els peus descalços. Duu un mantell vermell posat a la manera d’una toga romana. La mà dreta, actualment mutilada, de ben segur que la tenia en actitud de beneir, mentre que amb l’esquerra agafa un llibre.
Es tracta d’una talla que no ha estat restaurada, només s’hi ha fet algunes intervencions de consolidació i fixació per assegurar-ne la conservació. La policromia que presenta, segons els estudis realitzats, és l’original.
Amb aquest tipus d’imatgeria es volia instruir als fidels amb senzillesa i commoure’ls.
Per elaborar aquestes peces d’una banda calia aconseguir la fusta, generalment, a la mateixa zona on es trobava el taller. Les fustes més utilitzades als tallers catalans eren el pi, l’àlber i el pollancre i en menor proporció el roure o el boix. Les imatges estaven formades per diverses peces encaixades o emmetxades. S’unien entre si mitjançant metxes o espigues que s’encaixaven en forats fets a mida. Alguns elements s’unien amb clavilles de fusta que s’incrustaven.
D’altra banda per poder policromar la peça s’hi posava una capa de preparació, que consistia en una capa de guix que també es podia endrapar amb una tela i servia per esmorteir els moviment de la fusta. El color s’aplicava al tremp (la pintura es preparava amb pigments naturals polvoritzats i el rovell d'ou feia d’aglutinant).
Existeixen una gran quantitat de mares de Déu catalanes al voltant dels tallers de la Seu d'Urgell i Girona.
Narra la llegenda que la Mare de Déu de Canòlich fou trobada per un pastor del poble de Bixessarri. Un dia anant a veure el seu bestiar a Canòlich, va veure un ocell de mil colors a sobre un roc, el va capturar i el va baixar al poble per mostrar-lo als habitants. Se’l emportà cap a casa i el guardà en una gàbia. Al despertar-se pel matí, l’ocell havia fugit. Trist, el pobre pastor, va tornar cap a Canòlich a cuidar-se del bestiar. Arribant al lloc, tornà a trobar l’ocell i va repetir la mateixa operació però l’endemà va passar el mateix, l’ocell va fugir. Durant uns dies va fer el mateix i, finalment, va pensar que era una anunciació divina. Efectivament, a l’arribar al tros i veure l’ocell sobre la pedra va decidir d’aixecar la pedra i a sota va aparèixer la imatge de la Verge. La va baixar al poble i la va mostrar a tothom. Els habitants de Bixessarri van decidir de fer-li una capella al poble mateix. Però tant aviat havien pujat un mur, l’endemà al matí se’l trobaven enderrocat i això els passava cada dia. Van pensar que la Verge de Canòlich volia estar protegida on havia estat trobada i així li van fer el santuari allà mateix.
La seva festivitat se celebra l’últim dissabte del més de maig per commemorar la troballa de la imatge de manera sobrenatural. El dia de la celebració es fa una peregrinació al santuari de la Mare de Déu que es troba a la zona de Canòlich, s’hi fa una missa i després es reparteixen pans beneïts entre tots els pelegrins. És de tradició dinar en família al voltant del santuari.
Les dos corones d’or al costat de la imatge les va oferir el poble de Sant Julià de Lòria a la Verge, l’any 1999, per celebrar la seva “coronació papal” i el 775è aniversari de la seva trobada.