(1974-1975) El disseny d’aquesta font és d’en Sergi Mas Balaguer i la realització d’ en Josep Rodríguez Lapaz. Els materials emprats són el granet, que és la pedra de riu que forma el conjunt de la font, i el ferro forjat.
La base representa la grandalla, flor que simbolitza el Principat d’Andorra i al comptar amb sis puntes que representen les sis parròquies d’Andorra (fins al 1978).
A la part superior de la font hi observem unes fulles de llorer realitzades amb ferro forjat, que és el símbol de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
A l'entrada de la vila de Sant Julià de Lòria trobem el bust del qui fou síndic d'Andorra del 1937 al 1961, el Molt Il·lustre Sr. Francesc Cairat Freixes.
Va néixer a Sant Julià de Lòria el 3 d'abril de 1880 i va ésser nomenat síndic el 18 de desembre de 1936, en un moment crític i perillós: la Guerra Civil espanyola havia esclatat feia sis mesos. Davant el perill que Andorra pogués sofrir les incursions dels extremistes de la CNT i la FAI, els coprínceps havien enviat a les Valls un destacament de la gendarmeria francesa que es posà sota les ordres dels veguers. La pesseta va veure's afectada per la guerra i escassejava la moneda divisionària. S'acordà l'emissió d'uns vals de paper moneda. En espera de l'edició, varen circular uns vals provisionals signats pel síndic Cairat. L'any 1939, en apropar-se l'hivern, davant l'escassesa de comestibles que sofria Andorra i del problema de la fluctuació de la pesseta, el síndic Cairat va poder entrevistar-se amb el Govern de Franco a Burgos i obtingué l'adquisició d'aliments en quantitat suficient per a sis mesos. Aquest era el temps en què Andorra quedava aïllada de França, en tancar-se el port d'Envalira per les neus. El pagament s'efectuava en pessetes.
En acabar la Guerra Civil, Francesc Cairat, acompanyat pel coronel Baulard, cap de la gendarmeria destacada a Andorra, va viure l'intens moment amb l'arribada de les forces nacionals a la frontera de la farga de Moles. A Andorra hi havia una considerable quantitat de refugiats de la contesa espanyola. No era fàcil mantenir la balança entre la posició humanitària envers els refugiats i les exigències més o menys velades de les forces franquistes contra els refugiats republicans. El 1939 França entrava en guerra. Començava la cruel Segona Guerra Mundial. Les preocupacions del síndic Cairat al front del Consell s'agreujaven. El novembre de 1942 els alemanys arribaven a la frontera andorrana del Pas de la Casa, sense tenir massa clar si havien o no d'ocupar aquest petit país. El síndic Cairat, emparant-se en l'església ? el bisbat i el vaticà ? i amb les simpaties entre el govern d'Espanya i el de Hitler, va participar decisivament per evitar el pas dels alemanys per la frontera. El problema, tanmateix, quedava latent.
Eren temps difícils: refugiats republicans, fugitius jueus, soldats de les nacions ocupades, postguerra espanyola, França en guerra, dificultat d'aprovisionament, racionaments...
L'any 1944, la guerra es decantà a favor dels aliats. El síndic Francesc Cairat va haver de fer front a un altre problema: era públic el pas freqüent dels maquis antifranquistes per territori andorrà. Davant el rumor que Espanya pogués intervenir dins Andorra, França, amb desconeixement del Consell General, enviava un destacament de gendarmes al nostre país. El bisbe, emparant-se amb el dret de paritat, enviava un destacament igual de la guàrdia civil. Les forces franceses s'oposaren inicialment a la seva entrada. Les hores passades a la frontera de la Farga, on es trobaven les dues forces cara a cara amb imprevisible desenllaç, no devien ser fàcils per al síndic Cairat. Solucionada l'entrada pacífica, va obtenir la no intervenció en contra de cap refugiat polític.
Després de la guerra, Andorra participà de la nova pau al món. El turisme redescobria Andorra i Andorra descobria el comerç.
En arribar a edat avançada, el 31 de desembre de l'any 1960, el síndic, després de 24 anys més plens de greus esdeveniments, demanava al Consell que prescindís de la seva humil persona per desenvolupar el càrrec de síndic general.
El Consell, per unanimitat, feia constar en acta:
Tenint en compte els grans serveis que sempre ha prestat a Andorra, la seva gran experiència i el cert judici (...) nomenar a vida al M.I. Sr Francesc Cairat Freixes Síndic Honorari Assessor del M.I. Consell (...) mereixerà a vida el tractament de Molt Il·lustre Senyor...
Per retre homenatge aquest fill de Sant Julià de Lòria que va tenir tanta importància en la societat andorrana d'aquells anys de guerres i postguerres, el Comú de Sant Julià de Lòria, als anys 70, va batejar l'avinguda del nou vial amb el seu nom i decidí posar aquest bust a l'entrada del poble, amb la mirada a l'horitzó, fixant l'entrada del poble en símbol de vigilància de les Valls d'Andorra.
La grandalla.
FONTS IMATGES:
Arxiu Comú de Sant Julià de Lòria
(1974-1975) El diseño de esta fuente es de Sergi Mas Balaguer y la realización de Josep Rodríguez Lapaz. Los materiales empleados son el canto rodado, que es la piedra de río que forma el conjunto de la fuente y, el hierro forjado.
La base representa el narciso de los poetas (grandalla), flor que simboliza el Principado de Andorra y cuenta con seis puntas que representan las seis parroquias de Andorra (hasta 1978).
En la parte superior de la fuente observamos unas hojas de laurel realizadas en hierro forjado, éste es el símbolo de la parroquia de Sant Julià de Lòria.
(1974-1975) La conception de cette fontaine appartient à Sergi Mas Balaguer et la réalisation à Josep Rodríguez Lapaz. Les matériaux employés sont les galets, les pierres de rivière qui forment l’ensemble de la fontaine, et le fer forgé.
La base représente le narcisse des poètes (grandalla), la fleur qui symbolise la Principauté d’Andorre et compte six pointes qui représentent les six paroisses d’Andorra (jusque 1978).
Sur la partie supérieure de la fontaine, nous observons des feuilles de laurier en fer forgé, il s’agit du symbole de la paroisse de Sant Julià de Lòria.
(1974-1975) It was designed by Sergi Mas Balaguer and it was built by Josep Rodríguez Lapaz out of a combination of river stones and wrought iron.
The base depicts the Poet’s Daffodil, the flower that symbolises the Principality of Andorra. It has six points that represent the country’s six parishes (until 1978).
At the top of the fountain we can see some laurel leaves fashioned in wrought iron, this is the symbol of the parish of Sant Julià de Lòria.