Les institucions de l’Estat així com les corporacions comunals disposen de l’escut com a símbol oficial. Aquest escuts i el seu ús, es troben regulats per la Llei sobre utilització del signes d’Estat de 20 de juny de 1996. En el seu article 4), els comuns són reconeguts com a autoritats competents per utilitzar els noms de “parròquia”, ”Comú”, “comunal” així com el nom i l’escut de cada parròquia. En l’apartat g) es reconeix als comuns l’autoritat per a utilitzar els segells i/o signes de control i garantia.
D’una banda tenim l’escut oficial. Aquell que identifica l’organisme i el seu àmbit d’actuació. L’escut de Sant Julià de Lòria marca, allà on apareix, la pertinença dels elements marcats al Comú. Un document on apareix l’escut oficial ens diu que prové de l’administració comunal. És una garantia del seu origen.
1.- L’escut de Sant Julià de Lòria
No hem pogut identificar una data per l’aparició de l’escut oficial de Sant Julià de Lòria. El primer segell que veurem en la segona part d’aquesta publicació, data del 1871 i presenta algunes característiques que apareixen en l’escut tal com ara el coneixem: forma ovalada i dues branques creuades. Encara no són branques de llorer però deixa intuir la forma definitiva.
En la reforma de Casa Comuna de mitjans de la dècada del 1970, s’instal·la l’escut en la paret frontal de la sala de sessions, presidint així aquest espai emblemàtic en la vida política de la parròquia.
Segell del Comú de mitjans del segle XIX
L’escut a Casa ComunaUna multitud de variacions d’aquest escut, abans i després del 1983, han anat apareixent en diferents suports.
Per arribar a la forma definitiva de l’escut, ens hem de remetre a l’any 1983. Sergi Mas va rebre l’encàrrec des del Comú de definir com havia de ser l’escut que representés la parròquia.
En els documents que acompanyen el projecte de l’escut, l’artista explica la seva forma: ”Escut de forma ovalada conegut heràldicament per escut de dama, tenint en el camp les quatre barres de les cases comtals catalanes de gules sobre camp d’or. Té com a ornaments exteriors una branca de llaurer (sic) a cada banda, creaudes a la punta de l’escut i lligades amb la bandera andorrana en cinta.”
Estudi de Sergi Mas per l’escut lauredià 1983
Enganxina Les aplicacions sobre paper i sobre els diferents suports han variat molt al llarg del temps en funció de les remeses i dels gustos de cada una de les administracions. En els documents que es conserven a l’Arxiu es poden veure diferents models.
Hem demanat al dissenyador gràfic del Comú una anàlisi simple de les diferents formes de l’escut al llarg del temps. Recollim algunes de les seves aportacions.
Aplicació de l’escut en una agulla de pit. Presenta una desproporció de les fulles de llorer respecte l’ovalat amb les quatres barres. No apareix “de Lòria” probablement per la manca d’espai.
Aplicació en paper oficial anys 1980.Composició on la partícula “de” apareix al mig de la composició. Els textos apareixen en caixa alta amb força espai entre lletra i lletra a “Comú”. La part més curiosa és quan veiem que el segell presenta en la part baixa entre cometes “Valls d’Andorra” en comptes de “Andorra”.
Aplicació de l’any 2003 en un llibre publicat pel Comú que el dissenyador gràfic qualifica d’”estranya”. Apareix el text a l’esquerra de l’escut. La tipografia és de pal sec Futura, considerada com a molt moderna en aquell moment.
Aplicació en paper oficial finals segle XX.
Aplicació en paper oficial en ús el 2011.
Escut anys 2000 en color.
Aplicació de l’escut en la roba dels operaris de manteniment produït sobre goma cautxú amb base tèxtil adhesiva.
Arxiu família TravessetCom a curiositat, recollim aquí un ús un tant inesperat de l’escut. És una foto de Climent Travesset datada a mitjans dels anys 1960. Veiem una escena de la processó de Corpus encapçalada per mossèn Jaume Argelagòs. El pal·li llueix en el centre l’escut de Sant Julià de Lòria.
2.- El segell oficial
El segell oficial rubrica el contingut del document i assegura la seva autenticitat.
En el llibre d’actes número 5 que es conserva a l’Arxiu comunal, trobem l’acta de la sessió de Comú del dia 9 de gener de 1881: “Es nomena nou cònsol major a Pere Canturri Domingues perquè el fins ara cònsol major, Pere Canturri, ha estat nomenat batlle. Es fa el traspàs de documents, segells i objectes inventariats”.
És la primera evidència escrita de l’existència del segell del Comú que trobem. Això no significa que no existís abans però no ha quedat recollit en cap document que es conservi a l’Arxiu.
Segell imperial XinèsLa possessió del segell oficial d’un organisme és la marca de la màxima autoritat. La seva transmissió simbolitza el traspàs del poder. Existeixen registres de l’ús de segells a Mesopotàmia fa 5.000 anys. Eren tauletes fetes d’argila amb figures gravades. A la Xina, l’Índia, el Japó i Corea l’ús de segells oficials es pot documentar des del segle VIII AC. A la Xina imperial la possessió dels segells per part de l’emperador significava tenir el mandat diví. Han quedat per a la història una quantitat important de segells fets de materials nobles, sobretot de jade. Com a herència de la gran influència que la Xina va exercir sobre Corea, aquest realment disposava també de segells que servien per acreditar la legitimitat del rei. Tenia tant valor que significava el passament de poder d’un rei a un altre.
L’any 1884 Charles Goodyear va patentar el procés de vulcanització (procés d’enduriment i transformació del cautxú). A partir d’aquí van aparèixer els segells de goma com els coneixem avui en dia.
Al Comú de Sant Julià de Lòria, com a la major part de les administracions, el segell és també la rúbrica necessària per a la signatura del cònsol. Malgrat les recerques, no s’han pogut localitzar els segells més antics, hem trobat documents rubricats amb quatre segells diferents.
La primera impressió de segell comunal sobre paper que hem pogut trobar en els documents de l’Arxiu, data del 13 de setembre de 1871. És un segell petit, d’uns 2,4 cm de llarg per 1,8 cm d’ample, ovalat, on apareix la menció “Comú de St. Julià”, subratllada per dues branques creuades, molt austeres. A sota, en lletra petita, apareix la menció “Andorra”.
El 18 de març de 1906 s’atorga el decret núm. 183 a Ramon Fornell. En el llibre de decrets podem llegir el següent: “El Comú decreta que en el moment que tindran la fabricació establerta a la vila de Sant Julià després d'haver-se revisat els llibres a que fa menció la present demanda, el Comú estamparà el seu segell al llibre Diari Major, al llibre d'actes del Consell d'Administració, al llibre d'actes de Juntes Generals i al llibre d'Inventari. El segell tindrà valor i efecte exclusivament per la rectitud de la comptabilitat de la Societat”.
Aquest petit segell va fer la seva funció fins l’any 1955.
“El cònsol presenta el nou segell de goma que s'ha renovat, juntament els de les altres parròquies i amb acord del Consell General”. Podem llegir això en l’acta de la sessió de Comú del 23 de març de 1955.
Aquest segell, com consta en la constància en acta, es va fer seguint els acords presos entre els sis comuns i el Consell General. Aquest ja presentava algunes de les característiques del que s’utilitza actualment. Mesura 3,6 cm d’alçada i 2,7 cm d’amplada.
L’escut andorrà apareix abraçat de les branques de llorer característiques lauredianes. Conviuen vàries tipografies. “Comú de Sant Julià de Lòria” està plantejat amb tipografia de pal sec combinant diferents estils. “Andorra” està amb tipografia serif. És a dir, les lletres tenen petits detalls addicionals al final de la lletra.
Segell que no va acabar d’agradarEns hem de traslladar a l’any 1978 per trobar un canvi en el segell. De fet, en el decurs d’aquell any, trobarem en els documents fins a 3 segells diferents: el de 1955, un nou segell que no va acabar d’agradar i va tenir un recorregut molt curt de dos o tres de mesos, i finalment, el segell que encara es fa servir avui en dia.
A mitjans del 1978 es va estrenar un segell per substituir el del 1955. Presentava una forma més rodona i els elements eren més petits i espaiats. No va acabar de convèncer, però.
Passat l’estiu de 1978, ja estava en funcionament el segell que avui dia encara rúbrica els documents oficials. Està protegit en una capseta de plata. En una ocasió va necessitar una petita reparació i es va portar al serraller. La secretària general del moment es quedar al costat del serraller mentre aquest treballava per custodiar el segell.
Aquest segell va conviure fins a finals del segle XX amb un segell horitzontal que únicament presenta les branques de llorer.
A mitjans dels anys 1980 el Comú va encarregar un segell sec per als documents de major importància.
La signatura digital ens canvia la forma de validar els documents oficials. A poc a poc, els segells de goma passaran a la història. Hem volgut recollir aquí el recorregut dels segells que han rubricat els documents del Comú de Sant Julià de Lòria en els darrers 150 anys.
