El Comú de Sant Julià de Lòria tancarà el mandat actual havent reduït el deute amb el qual es va trobar el desembre del 2019 a la meitat. Així ho va assegurar el cònsol major, Josep Majoral, durant la reunió de poble que ha tingut lloc aquest dimarts a la sala Sergi Mas per fer balanç de les accions dutes a terme per la corporació durant el darrer any. Concretament, Majoral ha posat en relleu que quan l’actual majoria va assumir el mandat hi havia un deute acumulat d'uns 13 milions d'euros, el qual es veurà reduït fins als 7,5 a finals de legislatura.
"Penso que és una xifra rellevant", ha assegurat. En aquest sentit, ha dit que malgrat que la pandèmia va aturar les inversions de la corporació, "ara tornem a estar en uns llindars superiors als quals estava el comú durant el 2019". Pel que fa al balanç de les accions dutes a terme durant el darrer any, el cònsol ha posat el focus en projectes importants per a la parròquia com ara el desdoblament de la carretera de Nagol, la plaça Rocacorba -que ha permès guanyar un nou espai públic i eliminar el risc d'inundabilitat a la zona-, les obres del Centre cultural que requeriran un canvi de façana o el dipòsit d’aigua de Nagol en previsió al creixement que pot haver a futur en aquest quart.
Igualment, el cònsol ha assenyalat com a inversions importants les pistes de petanca a la zona del Prat del Senzill, la implementació de nous esports a través de les noves pistes de pàdel, la renovació de la xarxa d'aigua, "un bé cada vegada més preuat" del qual la corporació n'és ben conscient, i diversos projectes relacionats amb la sostenibilitat per tal "de posicionar la parròquia com a capdavantera en aquest sentit".
També s'ha mostrat orgullós de les iniciatives implementades de caràcter social amb projectes d'envergadura com el nou Centre de Dia, el nou Punt Jove i l'adjudicació, per 700.000 euros, de l'edifici de pisos tutelats. "Per a mi són els projectes estrella a nivell social, sense descuidar tot allò que ja és normal pel que fa a l'ajuda a les persones que ho necessiten", ha afegit.
Tanmateix, també s'ha referit als projectes pendents d'aquesta legislatura. Sens dubte, la llista l'encapçala la voluntat de fer de Sant Julià una parròquia universitària mitjançant la creació de la residència d'estudiants. Així, i després de constatar la necessitat de disposar d'aquesta infraestructura mitjançant un pla de viabilitat econòmica, el cònsol ha recordat que "hem trobat inversors que ja hem posat en contacte amb diversos particulars de la parròquia amb la finalitat que arribin a un acord per poder construir la residència". Més enllà d'aquesta iniciativa també caldrà "continuar invertint en el tema de l'aigua, en les energies renovables, en el medi ambient, en la implementació de l'hidrogen a l'edifici comunal i en la xarxa de calor", per tant, "hi ha molt recorregut".
Com és evident, un altre dels temes tractats durant la reunió ha estat la situació passada i actual de Naturland. El director del parc, Xabier Ajona, ha ofert als assistents -un centenar aproximadament- un repàs per totes les novetats que s'oferiran als visitants aquest estiu. En aquest sentit, ha justificat que, malgrat la situació econòmica, cal continuar invertint per tal d'atreure turistes i poder sanejar els comptes. "Al Comú li vam plantejar la possibilitat que Naturland esdevingués una empresa capaç d'autosostenir-se, però això no podia passar en dos dies. Feien falta dos anys per frenar la caiguda i redreçar la situació", ha dit.
Pel que fa als comptes, Ajona ha manifestat que aquest 2023 el comú de Sant Julià aportarà 400.000 euros, el 2024 n'aportarà 300.000 i el 2025 els darrers 200.000. Es preveu que quan s'arribi a aquest any "la societat ja no necessitarà més aportacions comunals i començarà un procés de retorn d'acord amb els nostres resultats". L'obligació contreta entre el parc i el comú és retornar anualment un 30% dels resultats finals. De fet, tot i que aquest 2023 Naturland rebrà 400.000 euros de la corporació, es preveu fer un primer retorn de 91.000. "Si tot va bé, un d'aquests imports s'haurà d'anar reduint i l'altre haurà d'anar augmentant", ha apuntat.
En relació amb la facturació, el representant de Crowe Andorra, Antoni Bisbal, ha posat en relleu que Naturland ingressava el 2019 uns 3,6 milions d'euros, una xifra que s'ha vist incrementada durant el 2022, quan s'ha arribat fins als 4,7. A més, també ha assenyalat que malgrat que el nombre de visitants no ha augmentat exponencialment respecte d'anys anteriors (107.000 el 2022) sí que s'ha aconseguit que la despesa mitjana de cada client s'hagi incrementat "més enllà del que ens havíem marcat en el pressupost".
La reunió es va estructurar de forma i manera que durés una hora i mitja, temps en el qual es van encabir les intervencions dels cònsols, Ajona, Bisbal, la interventora Montse Neras, vídeos i un torn de preguntes al final. A més, es va fer una retransmissió en streaming pel Canal Lòria i el canal de Youtube de la corporació en la que es va comptar amb una intèrpret de llenguatge de signes que estava present a la sala.