Notícies


Joan Visa, propietari de Celler Casa Beal: “Andorra no pot competir en una altra cosa que no sigui en qualitat”

Joan Visa, propietari de Celler Casa Beal: “Andorra no pot competir en una altra cosa que no sigui en qualitat”

Fa pocs dies va rebre una notícia d’aquelles que quasi es pot equiparar al moment que et diuen que seràs pare: el seu vi Cim de Cel 2012 és un dels sis premiats amb el Great Gold Medal de la prestigiosa International Wine Guide. Han estat anys de molt esforç i els darrers amb més dificultats que les pròpies del procés de l’elaboració del vi com ens explica entre línies en aquesta entrevista. És un andorrà que ha aportat el seu gra de sorra perquè el país sigui conegut arreu, però defuig de personalismes i assegura que junts sempre s’arriba més lluny. Això sí, amb una premissa clara: la qualitat per sobre de tot.

 

-         Dels 214 vins blancs presentats a la mostra només sis han obtingut la màxima distinció que atorga l’International Wine Guide i un d’ells és el Cim de Cel 2012.

“Ens vam presentar a concurs perquè ens ho van recomanar grans sommeliers i perquè la del 2012 va ser la última collita que vaig fer amb el meu pare”.

 

-         A Andorra hi ha quatre productors, tots a Sant Julià de Lòria i vostè va ser el pioner. Com se sent ara?

“Bé. Recordo que alguns em deien que estava sonat per fer aquests productes, però tan boig no dec estar per arribar a assolir aquesta qualitat, no?. Em congratulo que els altres cellers nacionals també hagin obtingut premis i que tirin endavant, perquè com més siguem, més força podrem tenir. Andorra no pot competir en una altra cosa que no sigui en qualitat i això ho dic a tots els nivells”.

 

-         Com es va assabentar que li havien atorgat aquest premi?

“Vam enviar el vi al febrer i ens van enviar un correu electrònic el 30 de juny dient-nos el resultat. Ara ens enviaran les etiquetes amb el guardó per posar-les a les botelles. Al 2012 vam vendre molt poc perquè volia treure una edició especial amb Magnums”.

 

 

 

 

-         Parlem de 800 bodegues presentades a concurs i la gran part d’elles de països amb gran tradició vinícola com ara Espanya, França, Estats Units.... O sigui, la “crème de la crème?

“Sí. Justament m’ha telefonat un senyor portuguès que ha obtingut un diploma d’or per felicitar-me i per dir-me que desconeixia que es fes vi a Andorra. I també he de dir que hem rebut una comanda de Missouri, als Estats Units”.

 

-         Com és el vi Cim de Cel 2012?

“És un blanc fet amb el tipus de raïm Gewürztraminer, però que té una característica diferent del Gewürztraminer que trobem al mercat perquè és sec i no té cap additiu de sucre. Hi ha regions on es fa vi amb aquesta mena de raïm, com ara Alsàcia i d’altres que els permeten en alguns casos posar una mica de sucre per poder fermentar. Nosaltres, en canvi, tenim que anar molt ràpids perquè fermenta amb molt grau i tenim molt sucre en el propi raïm. El Gewürztraminer que trobem habitualment és molt més dolç ”.

 

-         I tot va començar ara fa deu anys, oi?

“Vam plantar al 2004 i aquest any serà la vuitena producció que fem, però sempre he pensat que s’havia de premiar la qualitat i per això hi ha hagut un any que va ser el 2010 en què no vam treure vi al mercat contràriament al que em recomanaven. Si trobo que una anyada no arriba a la qualitat que jo considero que hem de tenir, doncs no sortiré al mercat”.

 

-         La trobada de Microproductors de vi que es va celebrar la passada tardor a la parròquia pot ser un impuls per donar a conèixer què s’està fent a Andorra?

“Sí. I felicito al Comú per la iniciativa, però necessitem molt més suport per enfocar-ho millor. Jo he sortit molt arreu i aquestes petites trobades ajuden. Però Andorra, tot i ser un país, està situat al Pirineu i hem de fer part d’aquest Pirineu i tirar tots endavant aquest projecte. Tenim els amics de Sort que fan vi i estan aconseguint pujar la qualitat i penso que això ens pot ajudar a tots”.

 

-         La millor collita que heu tingut fins ara és la premiada?

“Cadascuna té les seves característiques, però les millors han estat les del 2007, 2009 i 2012”.

 

 

-         I la d’aquest any com l’afronteu?

“Si continua amb aquest ritme, bé. Ara estem projectant posar les xarxes de protecció per evitar la calamarsa perquè l’any passat en vam patir molta. Els ceps tenen molt raïm i crec que podem tenir un gran any”.

 

-         Quantes unitats es comercialitzen per anyada?

“Al 2012 vam fer unes 1.200 ampolles de 75 centilitres i uns 120 Magnum. Una part la reservem pel celler familiar i algun dia començar a fer tastos verticals”.

 

-         Qui és el comprador de Cim de Cel?

“Tenim com a clients grans restaurants, llocs de la vora com Barcelona i Talarn, i gent molt determinada que coneix el producte gràcies a la divulgació internacional que hem fet a llocs com ara França, Suïssa, Mèxic, Brasil... Pel fet d’haver estat els primers, vaig convidar tota una sèrie de premsa a Andorra i arran d’això vam estar sis mesos als vols internacionals d’Ibèria, ens ha visitat un grup xinès...”.