Nou ponents de prestigi han participat en les primeres jornades "Món Millor" Andorra en les quals s'ha posat de relleu la necessitat de regular l'accés al medi natural i establir-ne majors controls.
Les jornades han comptat amb la presència de científics, divulgadors, gestors, empresaris i professionals de l'ecoturisme, el turisme sostenible i el canvi climàtic que davant un nombrós públics - unes 120 persones- han coincidint en la necessitat de regular i controlar l'accés al medi, i fins i tot alguns han advocat per fer pagar.
En la jornada d’obertura, la cònsol menor Mireia Codina ha recordat que Sant Julià de Lòria ha estat la primera parròquia d’Andorra en obtenir una etiqueta internacional com a destí turístic sostenible. Per la seva banda, el cònsol major, Josep Majoral ha recordat en la cloenda totes les accions per la cura del medi ambient i la sostenibilitat empreses pel Comú.
El científic del CSIC i expert en canvi climàtic, Fernando Valladares, ha alertat de la greu amenaça que significa el canvi climàtic, amb una mortalitat a causa de la contaminació molt superior a les provocades durant la 2a Guerra Mundial, així com grans migracions o l'escassetat de recursos com l'aigua potable estan generant conflictes globals i un abús de les extraccions que fins i tot han provocat canvis en l'eix de la Terra. Valladares ha estat rotund assegurant que el canvi climàtic ja és aquí, que la humanitat està portant al planeta cap a la sisena extinció i que la millor vacuna contra les pandèmies és un ecosistema estable i, per tant, la Natura.
El divulgador espanyol, guardonat amb nombrosos premis per la seva tasca en la lluita contra el canvi climàtic, assevera que mitigar aquest fenomen és el més rentable que podem fer ja que "no fer res no es podrà pagar mai". I ha afegit que els espais protegits donen molt més diners que el què costa protegir-los ja que representen el 10% del PIB mundial.
Valladares ha conclòs que hi ha espai per a l'optimisme, "perquè ens queda encara mitja Terra sense explotar, i amb aquest mitja Terra n'hi ha prou per a tots". No obstant advoca pel decreixement en determinats sectors i en un canvi de model i en les formes de consum.
De la seva banda, el director d'Andorra Recerca i Innovació, Marc Pons, membre alhora de l'observatori pirinenc del canvi climàtic, ha compartit les reflexions de Valladares, posant de relleu recents estudis que determinen els canvis en el mantell nival del Pirineu així com en les precipitacions, tant en forma com en intensitat alhora que un progressiu escalfament de la regió.
Tot i que no es disposen encara de moltes dades sobre el grau d'afectació, Pons ha posat de relleu que aquests canvis ja s'estan notant directament en el turisme tant a nivell d'augment de riscos naturals, com en el desenvolupament d'activitats tradicionals i també en la neu.
Pons advoca per limitar la massificació a les zones de muntanya fruït de la cada cop major demanda dels visitants, especialment després de la pandèmia de coronavirus, i defensa un equilibri entre el creixement econòmic i la protecció de l'entorn que no depèn exclusivament, al seu entendre, de la legislació sinó també en un canvi de paradigma i en una col·laboració entre estaments públics i empreses privades.
De la seva banda, la directora del pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, Susanna Simon, ha remarcat la importància que per a la preservació dels ecosistemes d'Andorra té aquest espai protegit, declarat patrimoni mundial per la UNESCO el 2004, un espai que conté importants jaciments arqueològics, nombrosos recursos naturals i un valor paisatgístic i cultural incalculable.
Ha explicat que s'han iniciat estudis per valorar com està afectant el canvi climàtic aquest patrimoni excepcional, tant en la flora com en la fauna. I ha apostat per l'equilibri entre la preservació de l'espai protegit i el turisme en un entorn especialment fràgil.
Preguntada sobre el pas de curses de muntanya cada cop més multitudinàries per la vall, Simon ha indicat que es procura evitar les zones més fràgils i que possiblement en un futur caldrà limitar el nombre màxim de participants per evitar la massificació.
Turisme sostenible, responsable i control d'accés
La segona part de les jornades s'han centrat en el turisme sostenible, l'ecoturisme i l'exposició de diversos models tant de dins del nostre país com de fora.
El primer a explicar la seva experiència ha estat l'ornitòleg i exdirector del parc natural dels aiguamolls de l'Empordà, Jordi Sargatal, qui ha assegurat que aquesta important zona, que rep més de 200.000 visitants anuals, estava considerada incialment un espai urbanitzable que 14 romàntics amants de la natura van impedir que s'hi construís.
Després d'una batalla popular, es va aconseguir declarar l'espai protegit i avui és una de les zones humides més importants de Catalunya al costat del Delta de l'Ebre. Sargatal ha explicat que l'èxit del parc natural s'ha basat en el concepte de la seducció ambiental, és a dir, en generar interès i afecte per la seva biodiversitat, experiència que també s'apliquen a parcs naturals de Corea, Espanya, el Japó o Suïssa.
Sobre la reintroducció d'espècies, com l'ós bru, opina que s'ha der fer sempre compatible amb d'altres activitats com la ramaderia i es mostra favorable a limitar la urbanització de zones de gran valor ecològic, com ara la costa catalana o el pirineu.
Una altra experiència interessant en aquestes jornades les ha aportat la propietària de l'agència Tarannà Viajes con Sentido, la primera agència a Catalunya en aplicar la responsabilitat social corporativa a tota la seva activitat. Felisa Palacio que n'és la responsable, ha assegurat que no li agrada gens el terme de turisme sostenible i en canvi creu més en el concepte de turisme responsable, basat en la presa de consciència sobre la protecció del medi ambient però també sobre altres valors com el treball digne, la no explotació d'animals o el rebuig al turisme sexual, una responsable compartida tant per les empreses turístiques com pels seus clients.
En l'intercanvi d'experiències també ha participat Llúcia Castaño, vocal de l'Associació espanyola d'ecoturisme, una entitat que ja aplega més de 500 empreses especialitzades en aquest model. Un dels elements destacats de l'entitat és la creació d'un observatori d'ecoturisme a Espanya que recull dades sobre cap on va aquest sector, molt en auge després de la pandèmia però amb més de trenta anys d'experiència a Europa.
Al seu torn, Víctor Martín, propietari de l'empresa Desconnexions i guia de muntanya, ha volgut destacar el concepte de turisme conscient, un model basat en la desintoxicació tecnològica, la reconnexió amb la natura o el benestar personal. És l'impulsor del projecte Som Bosc a Sant Julià de Lòria, un projecte de camins de benestar que s'ampliarà en breu. Martín és un ferm defensor de controlar i limitar l'accés a l'entorn natural i fins i tot fer pagar per al seu gaudi.
De la mateixa opinió és Elisabeth Olivé, gerent d'Epic Andorra, la primera empresa en ecoturisme d'Andorra, qui creu fermament que cal regular l'accés a la natura i es mostra favorable de la taxa turística si ha de revertir en la millora del sector i de la formació dels seus treballadors.
Les jornades les ha tancat Xavier Tomàs, l'assessor del comú de Sant Julià de l'empresa Unida Qualitat i Prevenció en la concessió de la certificació Label Biosphere de la UNESCO. Tomàs ha explicat el llarg procés per aconseguir aquesta certificació així com els seus beneficis, entre els quals, un millor posicionament del destí, més visibilitat, beneficis socials i econòmics pel territori, impuls del comerç local i la creació de llocs de treball.
La primera edició ha estat organitzada per Ràdio SER Principat d'Andorrai el Comú de Sant Julià de Lòria, i ha comptat amb el patrocini de Financera d'Assegurances i la col·laboració d'Hyundai.
31
Abr