Notícies


Alba Doral i Adrià Esteban guanyen ex aequo el Premi Laurèdia de Periodisme a la XLIV Nit Literària

  • Alba Doral i Adrià Esteban guanyen ex aequo el Premi Laurèdia de Periodisme a la XLIV Nit Literària
  • Alba Doral i Adrià Esteban guanyen ex aequo el Premi Laurèdia de Periodisme a la XLIV Nit Literària
  • Alba Doral i Adrià Esteban guanyen ex aequo el Premi Laurèdia de Periodisme a la XLIV Nit Literària

El Cercle de les Arts i de les Lletres ha celebrat aquest dijous al vespre la cerimònia d'entrega dels premis de la XLIV edició de la Nit Literària Andorrana en què, entre d’altres guardons, els periodistes Alba Doral i Adrià Esteban es van emportar ex aequo el Premi Laurèdia de Periodisme dotat amb 1250 euros a repartir entre els dos guardonats.

Doral ha obtingut el reconeixement del jurat pels articles “Fins a saber-lo de memòria” i “Cosetes de mascle alfa” publicats al diari Bon Dia, mentre que Esteban ho va aconseguir per les peces “El penúltim servei d’El Cresper” i “Herois?. Som uns pringats”, apareguts al Diari d’Andorra.

 En el cas de Doral, i concretament en l’article “Fins a saber-lo de memòria”, el jurat ha valorat la capacitat de l’autora de fer un article sobre Sergi Mas, que a priori no és un símptoma d’originalitat per tot el que s’ha publicat sobre ell, com l’autora mateixa admet en l’encapçalament. El mèrit, a criteri del jurat, rau en un impressionant començament de la peça en què l’artista andorrà per antonomàsia és equiparat al director i actor de cinema, Clint Eastwood amb la tranquil·litat que el lector no patirà cap afectació cardíaca. Igualment, després d’un inici tan brillant, Doral sap mantenir l’interès fins el final amb una narrativa fluida i atractiva.

El mateix estil es manté en el segon dels articles destacats, “Cosetes de mascle alfa”. Però aquí la diferència respecte del primer és que més enllà de la descripció que fa d’un personatge relativament conegut a Andorra, i no pas per res edificant, rau en què l’autora ens convida a una reflexió sobre l’atenció que pot suscitar en xarxes socials algú que en cap cas representa cap model de conducta a seguir. El que dona una bona mostra del femer que suposen les xarxes socials per a algunes persones i l’ús que se’n fa d’elles.

Pel que fa a l’altre guardonat, Adrià Esteban el jurat ha tingut molt en compte la manera com l’autor ha copsat en les peces “El penúltim servei d’El Cresper” i “Herois?. Som uns pringats” l’impacte i el patiment generats per la pandèmia en dos dels col·lectius més afectats, tot i que per diversos motius: els restauradors i els sanitaris. En el primer dels articles es recull com els principis ètics d’un empresari de la restauració l’impedien aplicar sobre els seus clients les restriccions sanitàries imposades pel Govern en la reobertura de la restauració un cop passat el confinament i els tancaments totals dels negocis. I tot, amb el risc de perdre el seu negoci i la seva forma de subsistència el que dona una mostra que a vegades hi ha persones que tenen uns principis inequívocs, indistintament de quina sigui la situació que els toqui viure.
 
En el segon cas, el reportatge il·lustra la cara més personal dels sanitaris als quals aplaudíem cada tarda, però després veien com alguns incívics els tractaven amb displicència quan els havien d’atendre directament al centre hospitalari. L’antítesi de l’article anterior ja que aquest és tota una exposició de l’hipocresia d’alguns que actuen a conveniència en funció de quina sigui la seva situació.
 
Per la resta de premiats, destacar que ha sigut la d'avui la Nit Literària més concorreguda de l’últim decenni. Un centenar llarg d’originals competien en les nou modalitats del cartell. Tanta abundància no es veia des del 2011. El Fiter i Rossell de novel·la, ha estat per al balaguerí Francesc Puigpelat, que ja s’havia endut el Carlemany (i en dues ocasions, el 2005 amb Els llops i el 2019 amb La nedadora) i que un lustre enrere va obtenir l’accèssit al Manuel Cerqueda de novel·la curta amb La carta i la sospita. Ara, ha estat amb Abril, una exploració sobre la construcció i el significat de l’amor a partir de la peripècia de la vídua d’un artista bohemi, extravagant, perdedor i drogoaddicte –una joia, vaja– que acaba entenent-se amb l’agent, un geni del màrqueting als antípodes personals i morals del marit traspassat: “Tots dos l’estimen, a la seva manera, i d’aquí en surt alguna cosa molt semblant a la felicitat”, ha dit el guanyador.

L’altre repetidor de la Nit ha estat el barceloní Joaquim Brustenga, un habitual de la cita que ja s’ha alçat amb un premi per tercera vegada. El 2018 s’havia embutxacat el Fiter i Rossell amb L’ombra del Capità, i l’any anterior, el Manuel Cerqueda amb Deu minuts. I avui s'ha tornat a endur el premi de novel·la curta amb La persecució, una història clàssica de lladres i serenos, diu, “amb l’única aspiració de fer passar al lector una bona estona” a compte d’una banda d’atracadors de joieries no gaire hàbils a qui la policia empaita per mig Europa.

I n’hi ha hagut encara un tercer, aquest nostrat: el novel·lista i dramaturg Agustí Franch, que el 2015 es va estrenar en el premi de teatre amb Fred i que ara reincideix amb Dones de flors i herbes, que segueix el periple de dues trementinaires al Tuixén de principis del segle XX: “M’interessava explorar com era la vida, duríssima, d’aquestes dones que per lleialtat a la família marxaven dos mesos a l’any de casa, que recorrien tot Catalunya per vendre els seus remeis i que vivien en unes condicions que avui costa d’imaginar”, ha explicat.

El guanyador del premi Grandalla de poesia, d’aquesta edició ha estat el lleidatà Àngel Fabregat per L’urpa del temps, un poemari que toca temes de tanta actualitat com la guerra, el bullying i l’assetjament sexual. Doncs bé, Fabregat és un autor de llarga trajectòria que ha guanyat 200 premis de poesia.

Una de les millors notícies de la Nit va ser el premi Principat d’Andorra d’investigació històrica, l’any passat va repartir només un accèssit i en aquesta ocasió se l’ha endut la musicòloga barcelonina Ester Llop, amb Puix que Déu us ha posada en el nostre territori, un estudi sobre el cant dels goigs al nostre país. “La meitat els hauré sentit cantar de viva veu i això vol dir que estan vius, que es mantenen en el repertori de les festes, perquè són un cant de comunitat, que fa poble, que ens uneix als avantpassats que també els van cantar”, ha comentat.

El premi d’assaig literari ha estat per al cineasta Nil Forcada amb Un samurai contra Teseu, títol críptic que oculta un estudi sobre Vertigen, el primer i fins ara únic recull de contes del també poeta Manel Gibert, “una obra única per l’estructura, el llenguatge i els registres que l’autor utilitza i que en la meva opinió va passar massa discretament”.

La resta de premis de la Nit han recaigut en el barceloní Jesús Pacheco, que es va endur el Sant Carles Borromeu de contes i narracions amb Més formigues que paradís, i en la també barcelonina Lucía Muñoz, accèssit al Juli Verne de ciència-ficció amb Contes que comencen al cel, recorren muntanyes i acaben capbussant-se al mar.